mica al darrere, no estava subjecta a normes que censuraren la incorporació de la dona al seu estudi i exercici. En 1929, el vint-i-tres per cent dels tallers de fotografia oberts a Berlín estaven dirigits per dones. Dos anys més tard, la ciutat tenia sis-centes empreses dedicades a aquesta matèria, un centenar de les quals estaven a càrrec de dones1. Però la novetat de ringl + pit va ser que es va integrar en un escenari competitiu –el disseny gràfic i publicitari– regit per les normes del sistema capitalista i fins aleshores un camp dominat pels hòmens. Grete Stern havia adquirit algunes nocions de tipografia i publicitat a Stuttgart, i al voltant de 1927, aconsellada per Umbo (Otto Umbehr), va rebre classes particulars de Walter Peterhans, director del Departament de Fotografia a la Bauhaus, en l’estudi del qual va coincidir amb Ellen Auerbach. Peterhans, ancorat en els principis de la ‘nova objectivitat’, advocava per una posada en escena impecable, una il·luminació estudiada al mínim detall i un revelat perfeccionista, sense cap retoc. Però Stern era ambiciosa i, aprofitant els fons d’una xicoteta herència, va decidir ingressar a la Bauhaus, on va romandre entre abril de 1931 i març de 1932, per a aprofundir en l’estudi de les tècniques de la disciplina. Allí va descobrir la ‘nova visió’, l’altra cara de l’avantguarda fotogràfica, que concebia l’objectiu de la càmera com una extensió de l’ull humà i de les seues possibilitats de percepció, amb l’ús d’enquadraments sorprenents, de forts contrastos entre llum i ombra, de superposició 4 de preses i de procediments científics com la radiografia2. Tot i ser cert que les teories sobre la tipografia i el disseny gràfic de Moholy-Nagy influïren notablement en els seus treballs publicitaris, va ser la minuciositat de Peterhans –per a qui era essencial no «jutjar una composició sobre el vidre esmerilat de la càmera» i «reconéixer el motiu simplement amb l’ull»3– el que va estar sempre present en la fotografia de Stern. L’activitat de ringl + pit es va dur a terme en dues direccions. D’una banda, en el camp del disseny de cobertes de llibres i revistes d’art per a l’editor berlinés Bruno Cassirer4, executades sota la influència de la Bauhaus. I d’una altra, en l’àrea de la fotografia pro- 1 Valdivieso, Mercedes: “La difusión de la nueva fotografía a través de la publicidad: El estudio fotográfico ringl + pit (1929-1933)”, en XV Congreso nacional de historia del arte. Modelos, intercambios y recepción artística: de las rutas marítimas a la navegación en red: Palma de Mallorca, 20-23 de octubre de 2004, vol. 2. Universitat de les Illes Balears. Edicions UIB, p. 1.012. 2 Els principis d’ambdues tendències van quedar per escrit en les publicacions següents: els de la Nova Visió, en Malerei, Photographie, Film (‘Pintura, fotografía, cinema’), de Moholy-Nagy, la 2ª edició de la qual es va publicar en 1927, i els de la Nova Objectivitat, en Die Welt ist schön (‘El món és bell’), d’Albert Renger-Patzsch, publicat en 1928. 3 Grete Stern entrevistada per Petra Olchevski en la revista alemanya Photographie, juny de 1992. Priamo, Luis: Grete Stern: Obra fotográfica en la Argentina. Buenos Aires: Fondo Nacional de las Artes, 1995, p. 18. 4 Marcoci, Roxana: “Photographer against the grain: Through the lens of Grete Stern”, en From Bauhaus to Buenos Aires: Grete Stern and Horacio Coppola. Nova York: Museum of Modern Art, 2015, p. 25.
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above