than me. He lived in our house because he was going through a divorce. When I was fifteen he sexually assaulted me while my mother and stepfather were away on vacation. I was so afraid of my stepfather and the control he had over my mother that I didn’t feel safe or comfortable telling them that this happened. So I told my school counselor, who then called the police and had him arrested. When my parents came home I was berated and screamed at and forced to sit in my room for days. My parents, or, my stepfather, hired him a lawyer and they essentially fought against me in a case where I had been sexually assaulted. My stepfather and sister thought I was lying and just basically made me out to be a person that I definitely am not and helped somebody who had really hurt me and done something terrible. He broke, he jumped bail, my stepbrother jumped bail multiple times and my stepfather just kept paying it and eventually he got off just fine and nothing ended up happening. The trial went on for about two years and I just couldn’t do it anymore, I was a kid and there was no way that I could fight against them. Essentially now, at this point, years later, I moved away from that small town and my stepfather has convinced my mother to stop talking to me, and I have no relationship with my family, essentially because of this man. He’s done nothing but really bad things in my life and I think that he deserves to pay for them. Dona (pantalla dreta) Els meus pares es van divorciar quan jo era molt jove, devia tindre uns dos anys, i encara que això va ser dur i va ser trist créixer així, jo tenia una molt bona relació amb ma mare. Vivia amb ella, i viure amb ella sent mare soltera va ser molt divertit i m’agradava, i sentia que érem íntimes. Quan jo tenia huit anys, ma mare es va tornar a casar amb algú que jo vaig saber des del moment que el vaig conéixer que no seria una bona persona en la meua vida. Quan vaig conéixer el meu padrastre, em va estretir la mà i em va somriure de forma molt falsa, i a mi em va fer por. Es van casar de seguida, uns dos mesos després de conéixer-se, i ens mudàrem a sa casa, que estava a hores de distància d’on jo havia crescut, en un poblet molt conservador. Ell va començar a canviar la forma d’actuar de ma mare. És molt controlador amb ella, i a causa de les seues estrictes creences religioses, la va convertir bàsicament 47 en la seua serventa. Deia que ella havia de servir-li com a l’home de la casa, i ella havia de complir totes les seues regles, i em castigava a mi també segons les seues normes, que continue creient que eren molt estrictes i molt injustes. A mi em castigaven quasi tots els dies per qualsevol menudesa com ara deixar-me la llum encesa quan eixia de l’habitació, fins i tot per no agranar prou. Açò va continuar així durant la meua joventut, i el maltractament emocional i verbal va empitjorar tant cap a mi com cap a ma mare. Quan vaig complir uns dotze anys, va començar a cridar-me meuca i puta tot el temps, i em cridava i m’agafava, i m’espentava per la roba que portava. Una vegada li vaig veure espentar ma mare per les escales, i ella em va dir que havia fet quelcom roín i que no me’n preocupara. Però, probablement, o definitivament, la pitjor cosa que em va fer aquell home i la raó per la qual l’odie en realitat és per quelcom que va fer el seu fill. El seu fill, el meu germanastre, tenia onze anys més que jo. Vivia en la nostra casa perquè s’estava divorciant. Quan jo tenia quinze anys, ell va abusar de mi sexualment mentre ma mare i el meu padrastre estaven de vacacions. Tenia tanta por del meu padrastre i del control que tenia sobre ma mare que no em sentia segura o còmoda contant-los el que havia passat. Així que ho vaig contar a l’orientador del meu col·legi, qui va cridar la policia i va fer que el detingueren. Quan els meus pares van tornar a casa em van marmolar i em van cridar i em van obligar a quedar-me en la meua habitació durant dies. Els meus pares, o el meu padrastre, li va contractar un advocat i van anar en contra meua en un cas en què havien abusat sexualment de mi. El meu padrastre i la meua germana pensaven que jo estava mentint i em van fer paréixer una persona que definitivament no sóc, i van ajudar a algú que m’havia fet molt mal i quelcom horrible. Ell es va escapar sota fiança, el meu germanastre es va escapar sota fiança diverses vegades i el meu padrastre va continuar pagant-ho, i al final tot va eixir bé per a ell i no li va passar res. El juí va durar uns dos anys i jo no podia continuar així, era una xiqueta i m’era impossible lluitar contra ells. Així que ara, anys més tard, me n’he anat d’aquest poble i el meu padrastre va convéncer ma mare perquè deixara de parlar-me, i no tinc relació amb la meua família per culpa d’aquest home. No ha fet més que coses roïnes en la meua vida i crec que es mereix pagar per això.
Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above