elevada, blocs de pisos, un camp de futbol, cavalls en un terreny i la ciutat de West Bromwich. Quan vaig revelar la foto em vaig quedar molt decebuda perquè tot pareixia anodí i distant. En eixa època no em doní compte que podria haver tingut alguna cosa a veure amb la lent de la càmera i la distància focal. Estava utilitzant una càmera molt barata d’usar i tirar. Així que amb Your views vaig tornar a la idea de la finestra com a visor. Però no m’interessaven les meues vistes, volia les d’altres persones i vistes de tots els països del món. En aquests moments porte ja quasi un terç. Aquestes vistes són gravacions, no fotografies. La idea és que les cortines o persianes, etc., són l’obturador i quan s’obrin s’exposa la vista. Una altra analogia és la del teló que s’apuja en un cine o un teatre. He creat una web a què la gent pot pujar les seues vistes http://yourviewsfilm.com. Totes aquestes conformen una xicoteta instantània d’algú, de com obrin la cortina, dels sorolls de fons, etc. En algunes vistes hi ha gent, altres estan desertes. Al principi de cada clip, abans que apareguen les vistes, es presenta el nom del poble o la ciutat, i el país. Açò li dóna a l’espectador un breu interval per a imaginar com serà aquest lloc. Per descomptat, rares vegades el nom del lloc es correspon amb la vista que apareix. Per exemple, quan penses en Londres pensaries tal vegada en el Tàmesi, o el Parlament, no necessàriament en un jardí posterior en l’est de la ciutat. M’agrada aquest xicotet joc amb el text. El mateix que amb el títol, quan la gent pensa que una obra anomenada Your views* podria ser un documental amb gent parlant, en comptes de paisatges rurals o urbans. Tots els qui participen en la pel·lícula es denominen directors, i ho són en aquesta pel·lícula. Espere que siga la major pel·lícula col·laborativa que mai s’ha fet. Jo: parlant de jugar amb les paraules, el títol d’aquesta entrevista és Jo :Jo: Jo:, la qual cosa sona abstret. Encara que imagine que no ha de prendre’s al peu de la lletra. Jo: Tot l’art procedeix d’algun aspecte biogràfic, tant si el que fas és pintura abstracta, peces sonores, performance, etc. Com a artista model coses a partir d’experiències. Per exemple, el meu interés a treballar amb gent/desconeguts ve de quan era molt jove i mirava per la finestra de la meua iaia i veia passar sempre la mateixa gent, tots els dies. A tots ells els vaig posar nom i vaig imaginar vides per a ells. La meua família solia dir que em “retorcia” perquè quan estava sola donava voltes per la sala i creava aquestes històries en el meu cap, amb les mans entrellaçades (d’ací ve això de retòrcer-se ). De major, quan ja era artista, me n’adoní que era millor preguntar a la gent per les seues històries i no inventar-se-les. Així que el “jo” sempre està present en la meua obra, fins i tot quan moltes de les peces no tracten de mi. * Your Views es pot traduir per “Les seues vistes”, però també per “La teua visió” o “La teua opinió”. 21
Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above