ANA PETERS. MITOLOGIES POLÍTIQUES I ESTEREOTIPS FEMENINS EN ELS SEIXANTA 3 Mª Jesús Folch En la dècada dels cinquanta es van començar a incorporar a l’escena de la plàstica espanyola els primers intents de renovació en el camp de l’abstracció: el grup El Paso, amb el seu llenguatge gestual, reclam de llibertat i de protesta individual; i l’Equipo 57 i el Grup Parpalló, l’art normatiu del qual va buscar costara el que costara la funció social de l’art i la transformació de la realitat quotidiana. Però com és habitual, tota acció va tindre una reacció en sentit invers. La popularitat del realisme va ascendir ràpidament entre els jóvens artistes, i es van crear els distints grups d’Estampa Popular de cap a cap de la geografia espanyola que, ancorats en el caràcter conservador de la figuració i en tècniques artesanals d’origen medieval, com la xilografia i el linòleum, van realitzar una crítica radical al règim franquista. Ana Peters es va trobar entre estos últims i va ser juntament amb María Dapena al País Basc, Elvira Martínez a Galícia, i Maria Girona i Esther Boix a Catalunya, una de les poques dones que van participar activament en el dit moviment. Posteriorment, Peters es va sumar a l’efímera tendència de Crònica de la Realitat per a, finalment, dirigir la seua atenció a l’ampli debat sobre la imatge de la dona que va tindre lloc a Espanya durant els anys seixanta. Peters i les artistes de la seua generació van representar el nexe d’unió entre aquelles que van construir la imatge de la dona moderna i independent nascuda dels anys de la II República espanyola com Maruja Mallo, Remedios Varo o Ángeles Santos, i les que van plantejar discursos reivindicatius sobre la discriminació de la dona en els anys setanta com Ángela García Codoñer o Isabel Oliver. Amb el seu
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above