discurs, impregnat d’una consciència política molt marcada, Peters va reflexionar sobre la utilització del femení i el que és sexual en el context dels mass media i de la societat de consum, vinculant-se a les estratègies que alguns companys de professió van iniciar en aquest camp com Joan Rabascall o l’Equip Realitat,1 encara que les consideracions d’estos últims estigueren més lligades al procés d’alienació marxista que a la denúncia específica dels rols de gènere. Els seus inicis Ana Peters va nàixer a Bremen, en 1932. Son pare, Ulrich Peters, va treballar en la drassana AG Vulcan Stettin per a la companyia naviliera alemanya Hamburg- Amerika Linie. La família es va instal·lar a València en 1942. Peters es va formar a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València entre 1953 i 1955, però va haver d’interrompre els seus estudis pel fet que el seu germà, malalt de leucèmia, havia de rebre un tractament especial a Madrid, on els continuaria fins a 1958. A l’Acadèmia de San Fernando va entaular relació amb Lucio Muñoz, Cristino de Vera i Alfonso Fraile. Amb aquest últim col·laboraria durant 1957 en la decoració dels murals en estil neogòtic de l’església de Sant Claudi, a Lleó.2 En tornar a València, Peters va exposar un conjunt de retrats a la Sala Mateu a l’abril de 1959 que la premsa va comparar amb el primitivisme expressiu de l’última Roma i la pintura bizantina.3 Eren retrats de gents del poble (un mestre, un miner, un frare) que van tindre un marcat accent social.4 L’any següent, Peters ajudaria a organitzar en aquesta mateixa galeria, una mostra al voltant del taller “Los Parias”5 i del seu fundador, Dimitri Papagueorguiu, amb el qual Alfonso Fraile va col·laborar molt a prop. 1. Mayayo, Patricia: “Imaginando nuevas genealogías. Una mirada feminista a la historiografía del arte español contemporáneo”. Publicat en Aliaga, Juan Vicente i Mayayo, Patricia: Genealogies feministes en l’art espanyol, 1960-2010. MUSAC, del 23 de juny de 2012 al 6 de gener de 2013. Madrid: This Side Up, 2013, p. 23-24. 2. L’església va ser construïda per l’arquitecte i president de la Diputació de Lleó, Ramón Cañas del Río, gràcies a l’aportació econòmica de Paz Fernández Peña. 3. L. Chavarri, E.: “Exposició d’Ana Peters a la Sala Mateu”. Las Provincias, València, 19 de abril de 1959, p. 26. 4. Cámara: “Ana Peters a la Sala Mateu”. Levante, València, 22 d’abril de 1959, p. 6. 5. De Haro García, Noemí: Grabadores contra el franquismo. Madrid: CSIC, 2010, p. 227. 4
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above