bratllar alguns dels aspectes d’aquesta ‘realitat’ periodística que ens fan engolir diàriament els mass media”.51 Prêt-à-porter i economies van ser dos vocables que Peters va introduir en Sense títol (1965) per a donar-nos les claus d’una interpretació arrelada en les teories que Umberto Eco va desenvolupar en el seu mític llibre Apocalíptics i integrats (1964), al compartir amb l’espectador una posició dialèctica i activa respecte als condicionaments de la indústria cultural. Junt amb aquestes paraules una grossa banda dibuixada al llapis de gents sense rostres i sense trets feien al·lusió directa tant als éssers anònims, imbuïts i constrets per la por, com a la visió apocalíp-tica del progrés pròpies de Genovés, els dissenys de multituds femenines del qual van travessar les pàgines del número extraordinari de Cuadernos para el diálogo dedicat a la dona. Buscava Peters fer-nos reflexionar sobre el dany que la publicitat va fer i fa a les dones, sobre la cosificació a què va ser i és sotmesa pels mitjans, i sobre la personalitat que li van fer assumir i que li “encasqueten a manera de camisa de força”.52 51. Publicat originàriament en Gulliver, núm. 6, abril de 1973, i reproduït en Marí, Bartomeu: Rabascall. Producció, 1964-1982. Museu d’Art Contemporani de Barcelona, del 23 de gener al 19 d’abril de 2009, Barcelona, 2009, p. 187. 52. Martín Gaite, Carmen: “La influencia de la publicidad en las mujeres”. Número extraordinari de Cuadernos para el diálogo, dedicat a “La mujer”, desembre de 1965, p. 39. 33 La Mujer. Número extraordinari de Cuadernos para el Diálogo, 1965 (coberta i interior) Disseny de la coberta i il·lustracions interiors de Juan Genovés. Col·lecció Encarna Jiménez Losantos
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above