consum”.50 Era un model creat per la superestructura d’un règim capitalista i que veuríem reflectit en les pel·lícules de Hollywood com Breakfast at Tiffany’s (Des-dejuni 50. López de Castro, Rocío: “La imagen de la mujer en el siglo xx”. Publicat en Rubio Oliva, María i Tejeda, Isabel: 100 años en femenino. Una historia de las mujeres en España. Acción Cultural Española (AC/E) - Ajuntament de Madrid, 2012, p. 150. 32 amb diamants), estrenada a Espanya al novembre de 1963, que convertiria Audrey Hepburn en un mite de sofisticació i elegància a què nombroses dones desitjarien emular. De divulgar l’estètica d’aquest estereotip es van encarregar especialment les revistes femenines espanyoles com Telva o Ama, i les estran-geres com Vogue o Elle, entre moltes altres. En dos de les seues obres, Ellas (1964) i Sin título (1965), Peters va transferir i va emulsionar sobre la tela retalls d’aquestes publicacions, especialment d’Elle, una revista en què la fotografia es va convertir en un vehicle informatiu, que descobria amb els seus collages de top models les distintes iconografies dels gestos femenins –les seues poses, les seues expressions, els seus moviments– que actuarien a manera de formes amb què formatar el seu comportament. Amb aquesta mateixa intenció però amb un to més satíric orientat a desmantellar el potencial eròtic dels accessoris feme-nins, Amèlia Riera realitzaria en 1968 les seues Eroticonas, uns maniquins o nines turístiques intervingudes la intenció de les quals era la de reflexionar sobre la manipulació de la dona. En Ellas (1964) Peters va tamisar les particularitats dels rostres de les top models utilitzant el color com a filtre unificador. El tornado de fisonomies travessava en diagonal la tela de la manera de com ho feren els primers collages parisencs de Joan Rabascall de 1965, encara que estos últims foren de temàtica més radical i relacionats amb estereotips sexuals i de violència procedents de Hollywood. A pesar d’això compartien amb els de Peters l’esperit de la desviació (détournement) de la imatge procedent de les teories de Guy Debord que Rabascall descriuria en el seu text “Pour un détournement d’image” de la manera següent: “D’aquesta massa d’imatges ‘tractades’ i ‘manipulades’ que ens envolten i ens condicionen, en sostrac algunes del seu context, els done un nou marc, sovint les fotocopie i, finalment, les amplie, desvie així la seua finalitat primera per a denunciar o su-
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above