per la publicitat gràfica i televisiva, així com per les revistes femenines. Entre les generalitzades a Espanya per aquelles dates, es podien distingir tres grups ben distints:48 d’una banda, les revistes femenines de tall familiar, com ara Ama, El hogar y la moda, La ilustración femenina, Marisol, Mujer i Telva, el contingut de les quals s’orientava a aconsellar sobre temes considerats com a convenients i ajustats a la naturalesa de la dona –la moda, la bellesa, la cuina, l’educació dels xiquets–; les publicades pels diferents organismes oficials com l’associada a Acció Catòlica o l’HOACF, Assumpta, la universitària vinculada al SEU, María Luisa, o la pertanyent a la Secció Femenina, Teresa; i finalment, les d’informació gràfica els principals títols de les quals van ser Cristal, Hola!, Semana i Garbo, que buscaven abans que res l’entreteniment, el tòpic dels “xafardejos” i mostrar el món inabasta-ble 30 de les classes altes de la societat. Realment eren aquestes últimes, a les quals pertanyien els famosos, els aristòcrates, els governants, etc., les que marcarien les modes i els hàbits de consum, transmetent els seus valors a les classes inferiors. Els mass media actuarien com un instrument educatiu “tendent a produir models humans heterodirigits … amb fins de control i de planificació coaccionadora de les consciències.”49 Ells proposarien els objectes a consumir que havien de formar part de la vida dels ciutadans. Ana Peters introduiria aquest tema en “Imatges de la dona en la societat de con-sum”, una exposició que va tindre lloc a la Galeria Edurne de Madrid en 1966. Una de les qüestions que va traure a col·lació va ser el prêt-à-porter (llest per a portar) i el concepte de democratització de la moda a què es van sumar els cre-adors de l’alta costura, com Yves Saint Laurent, a partir dels anys seixanta. Ells van ser els responsables de la construcció d’una imatge de dona de caràcter ho-mogeni, preocupada per mantindre la seua feminitat i bellesa i, conseqüentment, immersa en una voràgine publicitària que l’acostava a “un constant exercici de 48. Nielfa Cristóbal, Gloria: Mujer mítica, mujeres reales: Las revistas femeninas en España, 1955-1970. Tesi doctoral Universitat Complutense de Madrid, Facultat de Geografia i Història, Departament d’Història Contemporània, Madrid, 2002, p. 221-222. 49. Eco, Umberto: Apocalípticos e integrados (tr. Andrés Boglar), Barcelona: DeBolsillo, 20072, p. 67.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above