zar nomenant-lo ‘casa de nines’, obliden que la personalitat de tot ser humà és ser rei de la creació, però per a moltes dones no hi ha més regne ni més estat que la llar”. En aquest sentit, la il·lustració preparada per Ana Peters per al mes de juny del calendari d’Estampa Popular de 1968 dóna llum sobre el paper que va jugar aquesta concepció de la dona com a àngel de la llar, com a guardiana no sols de la moral espiritual, sinó també del comportament social i polític dels membres de la família. Una dona obedient, submisa al cap de família com un equivalent i fidel reflex del cap de l’Estat, una dona, en definitiva, que havia de limitar-se a realitzar només les tasques que eren pròpies del seu gènere. Peters va arreplegar totes aquestes consideracions mostrant una jove que emprenia un camí vorejat d’arbres pensant sobre el seu futur. Utilitzant novament el llen-guatge del còmic, ens donava a conéixer gràcies a un baloon els pensaments de la protagonista: “El seu futur garantit aprenent costura per correspondèn-cia”. Segons Patricia Mayayo, l’obra al·ludia “amb claredat a la divisió de rols sexuals que imperava en el tardofranquisme” en el qual el món laboral de la dona no era més que “una prolongació de les tasques domèstiques i d’atenció que li havien sigut tradicionalment atribuïdes”.47 Aquest model de dona, mare i ama de casa, imprescindible per a garantir l’exis-tència de la cèl·lula familiar, serà difós a través dels mass media, especialment 29 Estampa Popular de Valencia Calendari de 1968 (Juny), 1967 Serigrafia sobre paper, 34,6 x 24,5 cm Ed. Gabriel Cendra García IVAM Institut Valencià d’Art Modern, Generalitat 47. Mayayo, Patricia: op. cit., p. 23.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above