Il·lustració apareguda en el llibre de Ricardo Marín Viadel El realismo social en la plástica valenciana (1964-1975). València: Nau Llibres. Departament d’Estètica, Universitat de València, 1981, p. 118 Biblioteca de l’IVAM Martin Luther King, nomenat Premi Nobel de la Pau en 1964, continuava lluitant per aconseguir la igualtat de drets entre blancs i negres. En aquest intent seria assas-sinat, 24 i Peters l’immortalitzaria en un dels seus gravats on un rostre negre, repetit tres vegades, es veia solcat per tres cercles negres com a símbol dels impactes de bala que va rebre.38 Els estereotips de la dona en els anys seixanta Estampa Popular de València va decidir executar el calendari de serigrafies en color de 1968 sobre una temàtica comuna: el treball vist a través dels anuncis pu-blicitaris. El traçat dels nombres dels mesos va ser obra d’una sola mà, de l’Equip Realitat, la qual cosa donava al conjunt una coherència estilística especial.39 Marín Viadel40 va atribuir a Ana Peters les serigrafies corresponents a juny i octubre. En les serigrafies, Peters feia referència a la gradual integració de la dona en l’esfera pública i en els mitjans de producció durant els anys seixanta, un tema molt can-dent que va originar un debat social d’àmplies dimensions. Cal tindre en compte que al juliol de 1961 es va aprovar a les Corts el principi de no-discriminació per raó de sexe ni estat “en l’exercici de qualsevol classe d’activitats polítiques, professi-onals i de treball”. Gràcies a aquesta llei la dona va poder aspirar a tindre igualtat 38. Marín Viadel (1981), en op. cit., p. 118. 39. No obstant això, en aquest calendari no es va arribar a aconseguir la completa uniformitat que l’Equip Crònica havia aconseguit un any abans, en el calendari de 1967, desenvolupant la història d’un personatge en concret com a únic tema. Ibídem, p. 145. 40. Ibídem, p. 147.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above