temps es va desenvolupar una altra tendència, Crònica de la Realitat, que es va mantindre vigent al voltant d’un any i va ser definida per Aguilera Cerni com una síntesi entre el “realisme social” i el “reportatge social”, 35 que va servir d’aglutina-ment a un conjunt de pintors afins, com ara Equip Crònica, Carlos Mensa, Artigau, 35. Aquesta definició la va establir Aguilera Cerni en “Oggi la pittura spagnola”. D’Ars Agency. Periodico d’arte contemporanea (Milà), núm. 2, Any VI, 1965, p. 12. 36. Llorens, Tomàs. “Tres mujeres: Camelia, Aurora Valero, Ana Peters”. Artes, núm. 69, 2a època, 23 de maig de 1965, p. 29. 37. Marcos Casquero, Manuel-Antonio: “Pecunia. Historia de un vocablo”. Publicat en Pecunia: revista de la Facultad de Ciencias Económicas y Empresariales, núm. 1, 2005, p. 3 i 6. 23 Cardona Torrandell, Genovés, Equip Realitat i Anzo. En 1965, amb motiu de l’exposició “Tres dones: Camèlia, Aurora Valero, Ana Pe-ters”, celebrada a la sala Martínez Medina, Tomàs Llorens encasellava Peters dins de la tendència Crònica de la Realitat. Hi va presentar la sèrie “Els set pecats capi-tals –Luxúria, Gola, Avarícia, Peresa, Ira, Enveja i Superba– ”, transgressions de la moral cristiana que l’art havia representat sempre a partir de símbols i que Peters substituiria ara per imatges dels mass media. “L’artista –escrivia Llorens– estableix relacions sintàctiques de caràcter lògic entre continguts conceptuals, de manera que puga deduir-se un juí ètic que va implícit en la descripció i que l’espectador està convidat a formular”.36 Per exemple, en Avarícia (1965) Peters va construir una quadrícula de huit per huit unitats en què va alternar repetitivament l’efígie d’un corder i una taca de color daurat. Peters va voler fer referència al comentari de Plini el Vell en la seua Història Natural sobre l’origen del vocable llatí pecunia el qual va relacionar amb les primeres monedes encunyades amb perfils d’animals en els temps de Serbi Tuli, sisé rei de Roma. En aquella època es valorava el bestiar com a base primordial de la riquesa. Pecunia seria, doncs, la riquesa en bestiar, d’on passaria a significar fortuna i, per extensió, diners.37 La repetició descriptiva del mateix motiu, sense distorsió ni canvis, ens conduiria a associar-lo al procés d’acumulació vinculat al significat de l’avarícia. Un altre exemple semblant el podem veure en la citació irònica que Peters va re-alitzar en Superba (1965) sobre el decret d’Abraham Lincoln per a l’abolició de l’esclavitud als Estats Units. Un segle després de la firma d’aquesta disposició,
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above