quals es formava la vida”.23 D’això que considerara un element de vital impor-tància la projecció sobre la seua escenografia de documentals o pel·lícules i de 15 titulars de la premsa gràfica. Estampa Popular va seguir la seua estela i va aglutinar imatge i text –noms de per-sonatges, titulars de periòdics, sentències, cites, dates…– amb l’objectiu d’acon-seguir una major eficàcia comunicativa. Els seus temes es van centrar en la mani-pulació de la realitat desplegada pels mitjans de comunicación24 –la televisió, la ràdio, la premsa gràfica– a través de la propaganda tant comercial com política, de l’agenda social i de la imatge icònica de certs personatges de la nostra història passada i present, especialment de la valenciana. No hi havia cabuda per a l’am-bigüitat derivada de la generalització i la representació de valors indefinits, abs-tractes o simbòlics, ni tampoc per a la distorsió provocada per l’ús de la figuració expressionista. Estampa Popular de València volia distanciar-se d’ambdós coses i proposar l’obra d’art “com a model d’experiència social afectiva”25 fent ús dels sistemes quotidians de producció de signes i dels seus significats, amb l’objectiu d’estimular l’adopció d’actituds crítiques. Després d’haver participat en les primeres reunions d’Estampa Popular celebrades durant l’estiu del 64, Ana Peters va estar present en dos de les cinc exposicions que el grup va realitzar a València:26 a la Facultat de Medicina i al Centre Cullerenc de Cultura, ambdós al desembre de 1964. Així mateix, va contribuir en el disseny de dos calendaris (anys 1966 i 1968) dels tres que Estampa Popular va traure a la llum. Finalment, el Club d’Amics de la Música d’Hospitalet de Llobregat acolliria una exposició d’Estampa Popular que es va celebrar al maig de 1966 en la qual va participar l’artista. Per a l’exposició de Cullera, Peters dissenyaria el cartell anun- 23. Brecht reconeixeria la influència que Piscator va tindre sobre ell, especialment en la projecció de documentals o pel·lícules, de titulars de premsa gràfica i plataformes mòbils en la seua escenografia. Innes, CD.: Erwin Piscator’s Political Theatre: The Development of Modern German Drama. CUP, 1972, p. 72, 75 i 193. 24. Marín Viadel, Ricardo: El realismo social en la plástica valenciana (1964-1975). València: Nau Llibres. Departament d’Estètica, Universitat de València, 1981, p. 100. 25. Terminologia utilitzada per Llorens, Tomàs en “El desarrollo actual de las artes visuales en Valencia”. Publicat en el suplement al núm. 72 d’Hogar y arquitectura, 1967, p. 22. 26. Dada extreta del quadre de participació sistemàtica de cada membre d’Estampa Popular realitzat per Marín Viadel, op. cit., p. 156-57.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above