el seu Diari de treball (Arbeitsjournal, 1938-1955), no podia albirar-se una realitat individual si no es confrontava amb l’actualitat històrica del moment.20 En aquest sentit, Tomàs Llorens, en “Realisme i art compromés”, observava que “l’interés Tomàs Llorens: “El desarrollo actual de las artes visuales en Valencia”. Publicat en el suplement al nº 72 d’Hogar y arquitectura, 1967. IVAM Institut Valencià d’Art Modern, Generalitat. Donació Tomàs Llorens Serra ètic de l’artista amb el nostre temps només pot ser fructífer prenent contacte directe i actiu amb la realitat, prescindint de les mediacions o referències...”.21 I posteriorment, en el catàleg de l’exposició d’Estampa Popular a la Facultat de Medicina, que va servir com a manifest del grup, parlava que “l’artista plàstic ha d’acostar-se a estudiar i tractar d’aprofitar els mecanismes de comunicació social a nivells no artístics per mitjà d’imatges visuals (publicitat, cine, TV, premsa grà-fica), 20. Ibídem, p. 20. 21. Llorens, Tomàs: “Realismo y arte comprometido”. Suma y sigue del arte contemporáneo, núm. 4, juliol, agost i setembre, 1963, p. 14. 22. Llorens, Tomàs: “Estampa Popular de Valencia” Text per al catàleg de l’exposició d’Estampa Popular de València a la Facultat de Medicina, al desembre de 1964. 14 dels quals la nostra societat és difusora i productora a gran escala”.22 Era com traslladar el moment històric a l’obra d’art o, en terminologia del director te-atral Erwin Piscator, portar el carrer a l’escena, guanyar objectivitat sense perdre immediatesa, perquè “l’art només havia sigut bo quan provenia d’enfrontar-se directament amb la vida, quan es creava a partir dels rudes contrastos des dels
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above