Durant els anys setanta i els inicis dels huitanta hi va haver a Espanya un espai de creació i experimentació vital, política i cinematogràfica que va tindre el centre dels seus discursos en les sexualitats dissidents. A aquesta escena, el comissari Alberto Berzosa la denomina sexopolítica cinematogràfica.
Amb motiu de l'exposició Sexepolítiques del Cinema Marginal es presenta el cicle de cinema de tres sessions que busca oferir una visió general de les propostes estètiques i polítiques de la sexepolítica del cinema marginal dels anys setanta i huitanta, en la qual es reflecteixen tant les seues estratègies més convincents com els seus buits.
