84entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte particularment perilloses d’aquests llocs i la prohibició a l’artista de moure’s per Cisjordània va ocasionar que Batniji delegara en un fotògraf del lloc per a realitzar les imatges. Així, el que veiem és un conjunt de fotografies no molt ben acabades (enquadraments no molt afortunats, il·luminació imperfecta…), que les allunya de l’estètica dels Becher (sempre impecables en la seua realització). En aquesta ocasió, tal com Batniji testimonia, “cap estetització és possible. No hi ha manera d’entendre aquestes construccions militars com a escultures o, inclús, com a patrimoni”. Òbviament, estructures arquitectòniques molt semblants entre si tenen una funció molt diferent en cada un dels contextos sociopolítics en els quals es desenvolupen. Taysir Batniji mostra un sentiment compartit amb molts altres artistes que divideixen la seua vida entre el seu país d’origen i el d’adopció. Potser per això un gran nombre de les seues obres es refereixen a la impossibilitat de moure’s tranquil·lament entre les fronteres, a l’eterna espera en els controls continus, al desarrelament del desplaçament forçós, a la complexa situació de trobar-se sempre entre dos cultures i dos identitats, al reflex d’una ombra que va esborrallant-se com a metàfora de la desaparició per no sentir-se a gust enlloc… Segurament, aquest és un sentiment compartit amb l’artista algerià, que viu a París, Mohamed Bourouissa (1978), que en la sèrie Périphérique, 2007-2008, examina amb gran lucidesa la vida en la banlieue parisenca, i pren com a subjecte de les seues imatges aquells que han sigut deixats de costat pel poder instituït i se senten completament exclosos. Bourouissa ens mostra les relacions de força que diàriament s’estableixen als bar
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above