82entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte una pista d’aterratge en què sse senten els sons de diferents avions. Quan l’escala està plena i els treballadors parats, els espectadors esperen que aquestes persones vagen entrant a l’avió, el qual, se suposa, es troba fora de camp. No obstant això, la sorpresa apareix quan en la imatge següent comprovem que no hi ha avió on pujar, que els treballadors no van enlloc, que es queden paralitzats perquè l’escala no condueix enlloc, ni accedeixen ni descendeixen, estan en uns llimbs…, mentre observem que altres avions sí que aterren i s’envolen, ja que la vida continua al voltant d’ells. Paral·lelament, en la sèrie de quatre fotos titulada Back Home, 2001, Paci incideix en el seu desig d’explorar en la memòria personal i en subratllar el desarrelament de les persones que canvien de país, de llar i de tipus de vida, però continuen profundament enllaçats a la seua història i a les seues memòries. Al contrari del que fan molts immigrants que es fotografien davant dels monuments més destacats de les seues noves ciutats o al costat del cotxe que s’acaben de comprar, Adrian Paci gira la truita: va demanar permís a diverses famílies albaneses residents a Milà per a fotografiar les seues cases a Albània, les quals va utilitzar com a fons d’imatge de les fotos que posteriorment utilitzà a l’estudi de tota la família junta davant de la reproducció pintada de la casa al seu país natal. El contrast de la imatge en color dels personatges davant d’una pintura (en tons grisos o beix) que reprodueix sa casa al seu país d’origen es converteixen en una clara reminiscència d’un passat en què les famílies es fotografiaven davant de paisatges imaginats o somiats. És una manera de congelar el temps amb imatges austeres que s’erigeixen
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above