80entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte on confluïen desenes de cultures diverses (des de la dècada dels anys cinquanta, escriptors com Paul i Jane Bowles, Tennessee Williams, Jack Kerouac, Truman Capote… van convertir aquesta ciutat en un melancòlic i mític lloc per a refugiar-se) a un espai estrany en què es concentren tots els somnis per a abandonar el país, una ciutat en què encallen milers d’esperances i il·lusions i on la mobilitat ha adquirit un sentit unilateral (tan sols del nord cap al sud), la qual cosa crea una situació estranya on milers de persones volen abandonar la ciutat, però en no poder fer-ho i haver de romandre en aquesta en contra de la seua voluntat es crea un fort sentiment d’absència, de no pertànyer a aquesta ni a cap altre lloc. Aquest sentiment, mescla de melancolia, d’estar encallat i sense eixida enmig d’una cruïlla, el podem observar també en les obres de l’artista Zineb Sedira (París, 1962). Nascuda a França de pares algerians, viu a Londres (la qual cosa li dóna una visió bastant intercultural) i fins a l’any 2003 no va viatjar a Algèria per a visitar els seus pares, una vegada acabada la guerra civil. A partir d’aquest moment, Sedira comença a realitzar una sèrie d’obres en què explora el paisatge algerià d’una manera molt càlida i personal, però en les quals no obvia tampoc relacionar les vivències personals amb els aspectes històrics o polítics, i se centra especialment en les qüestions relacionades amb els desitjos de mobilitat, d’eixir del país de molts dels seus ciutadans, tal com es pot observar en les fotografies que formen part de l’exposició. En el díptic Transitional Landscape, 2006, un home situat d’esquena a l’espectador contempla tranquil·lament i en silenci el mar que el separa de l’altra vora i possiblement, també, dels seus somnis i desitjos…,
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above