78entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte altre país i comencen el seu exili. Sobre un blau intens observem el nom de diferents ciutats de diversos continents unides per línies de punts que dibuixen estranyes figures geomètriques que rememoren les constel·lacions que guien els nostres viatges i estats de somnis. Aquest mode poètic i subtil és el que també elegeix Yto Barrada (França, 1971) per a abordar en el seu treball la qüestió del “passatge”, el passatge d’una vora a una altra, d’una cultura a una altra. “Desitge mostrar”, diu l’artista, “com s’inscriu aquesta obstinació de partir que marca un poble”, aquest desig d’anar a Occident, paradís somiat que espenta milers de persones desesperades a intentar travessar el Mediterrani. Per aquesta raó, les fotografies que componen la seua sèrie El Estrecho: Un viaje lleno de agujeros (L’estret: Un viatge ple de forats), 1997-2004, es polaritzen al voltant de l’espera dels candidats a la migració confrontats amb la problemàtica inflexible de les fronteres (l’estret de Gibraltar com a punt de passatge obligat), imatges que incideixen a subratllar el temps suspés, la calma absoluta que precedeix la diàspora i, sovint, el naufragi. En la fotografia Corniche, 1999, observem un xic vestit amb “roba occidental” (situat en la part inferior de la imatge) que porta als braços la maqueta d’un gran veler, símbol del desig de viatjar a algun lloc; davant seu (en la part superior), un grup de dones vestides amb roba tradicional es disposen a travessar l’espai que els separa del xic, el punt de vista de la imatge intensifica la distància entre els dos i assenyala l’espai de l’asfalt que hi ha de l’un a les altres com una metàfora del mar i els seus perills, el qual es veu com a pròxim però, al mateix temps, inaccessible.
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above