76entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte que es visten amb múltiples capes de roba per a passar objectes d’un país a un altre) creen, un conjunt de trajectòries a les fronteres territorials que originen un nou espai econòmic, vital i cultural paral·lel a l’establit. En X-Mission, 2008, localitzat als campaments de refugiats palestins a l’Orient Mitjà, el camp de refugiats és entés (seguint Giorgio Agamben) com un espai d’excepció que es desenvolupa en un règim d’extraterritorialitat a una zona geogràfica, com és l’Orient Mitjà, totalment perforada per espais extraterritorials; o en Sahara Chronicle, 2006-2009, focalitzat en els sistemes migratoris transsaharians a partir de quatre punts geogràfics (Agadir, Nouadhibou, Oujda i Al-Aaiun), un vídeo que ofereix una visió molt més àmplia de l’habitual sobre la motivació i l’organització social dels migrants (el terme immigració es refereix a un moviment temporal i individual, i el terme migració a un gran desplaçament de població), descriminalitza les seues activitats i despulla les imatges de la urgència o el drama. Els tres vídeos són àmplies antologies que evidencien unes contrageografies basades en l’acumulació de les experiències de diferents pràctiques socials. Aquestes zones extraterritorials (que abans esmentava) es donen en les fronteres, són uns espais amb un doble caràcter ambigu, ja que s’hi produeix, d’una banda, el màxim control institucional de cossos i moviments i, paral·lelament, posseeix un altre aspecte molt més desconegut, en el qual s’originen multitud d’accions i experiències fora d’aquest mateix control. Una mica de tot això ho podem trobar en les obres de tres artistes presents en l’exposició. Xavier Arenós (Vila-real, 1968) exhibeix el seu “mapa” Schengen: El Castillo (Schengen: El castell), 2007, en el qual, amb
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above