74entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte la seua individualitat busquen la millor manera d’expressar la seua relació amb l’entorn, és a dir, intercanvien les seues idees i exposen les seues experiències per mitjà de diferents llenguatges artístics lligats a la seua identitat, però no a una de restrictiva o xovinista, sinó a una “identitat” (més o menys plural i confusa) que articula la seua història personal i social, local i global, vinculada a la seua visió de la relació entre Europa i el nord d’Àfrica o el Pròxim Orient. En aquest sentit cal entendre la citació que inicia aquesta segona part del text i que pertany a un dels cartells de la sèrie A Modest Proposal, 2012, de Yto Barrada, la qual ens pot donar idea de la sensació de cansament que senten molts d’aquests artistes quan es fa constant referència en el seu treball a qüestions com l’etnicitat o a la història colonial basades, sovint, en els prejudicis i en visions distorsionades, quan la realitat d’aquests països i de les seues pròpies obres és molt més variada i complexa del que es vol donar a entendre. Potser molts d’ells es troben més pròxims a les paraules de l’escriptora, d’origen algerià, Faïza Guène, quan escriu: “Igual que Rimbaud, portem dins el crit dels Infames, el clamor dels Maleïts”, per a donar compte del que són les seues vivències i experiències. Totes les obres ací mostrades fugen de discursos fàcils pròxims a la propaganda o als maniqueus judicis morals per a partir del material de la vida quotidiana, és a dir, de tot allò relacionat amb les diferents formes de vida, comportaments personals, memòries dels llocs, exilis somiats, migracions voluntàries o forçades, la guerra i la violència constant…, la qual cosa els porta a estar més atents a les problemàtiques i als fenòmens socials de les seues co
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above