entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte 65 facilitats, la majoria dels viatgers i turistes europeus no van ser capaços o no van desitjar participar en la vida local d’aquests països en cap moment: la barrera del llenguatge i les diferències culturals i religioses van ser sòlides barreres que van fer que les estades foren curtes en el temps i superficials en el coneixement. Hem de dir que hi havia una opinió, prou generalitzada, hostil i de condemna de moltes de les formes de vida d’aquests pobles per part dels occidentals que les consideraven primitives i una mica salvatges. Era una concepció del nord d’Àfrica com una zona exòtica que significà un important pol d’atenció en la fascinació amb què els occidentals veien les dones d’aquestes cultures. Eren percebudes com a éssers estranys i enigmàtics que es cobrien els cossos amb vels i vivien apartades de les mirades dels homes en llocs inaccessibles, com l’harem o els banys, la qual cosa despertava la imaginació i els desitjos dels viatgers occidentals. En aquest sentit, és interessant veure les fotografies del fotògraf hongarés Nicolás Muller (1913-2000), que va viure nou anys a la ciutat de Tànger quan aquesta formava part del protectorat espanyol. La seua sèrie dels anys quaranta sobre el Marroc incideix en alguns dels elements ací assenyalats, un món desconegut en què tot l’entorn està banyat per un excés de llum solar que condiciona la mirada i la composició de les seues fotografies en buscar deliberadament el contrast i la intensitat del clarobscur. Les cases àrabs emblanquinades, les dones en els seus haiks i amb el rostre tapat, el soc, els canvistes asseguts enmig del carrer, la casba amb els seus estrets i tortuosos carrers o la intensa calor conformen un Tànger enigmàtic ple d’amagatalls per descobrir per a un fotògraf
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above