62entre el mite i l'espant. el mediterrani com a conflicte considerava que els artistes moderns no sols havien d’apreciar la seua perfecció i estudiar-la, sinó també copiar-la i imitar-la. Per a ell, aquestes escultures clàssiques no eren tan sols uns objectes per a ser contemplats amb delit, sinó també una subjectivitat en la qual l’espectador es pot identificar, un ego ideal, una imatge mítica de comportament perfectament integrat que pot projectar l’espectador fora del seu problematitzat i inadequat jo. El nu masculí ideal es converteix així en un registre ple de poder i desig; de fet, en les seues anàlisis la imatge de l’home en la Grècia antiga era l’autèntica representació de la sobirania del subjecte, de la seua llibertat. Amb ell, la fascinació per la imatge d’un cos masculí nu bellament format dóna peu a la visió narcisista moderna en el sentit més ampli del terme. Si volem conéixer el seu ideal de bellesa només cal que llegim la descripció que va fer del Tors de Belvedere: “En aquesta imatge d’Hèrcules, l’artista ens ofereix un cos ideal, perfecte i superior a la naturalesa, i, al mateix temps, un cos viril en la plenitud de la vida, elevat quasi fins a la sobrietat divina”. Un dels artistes àmpliament influenciat per aquestes idees va ser el fotògraf alemany Herbert List (1903-1975), el qual, igual que feren diversos artistes i escriptors centreeuropeus dels segles XVIII i XIX, també va viatjar al sud d’Europa a la recerca de la seua Arcàdia, una Arcàdia tranquil·la, bella i sexualment permissiva. Atret per les ruïnes d’Olímpia i Delfos, va fer seu el crit de Shelley “Tots som grecs!”, i va prendre consciència del deute espiritual amb el país hel·lé. List estava fascinat per l’art de l’antiguitat i desitjava ser capaç de crear la síntesi entre aquesta i la modernitat. Amb aquest
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above