ESPERANT ELS BÀRBARS ¿Què esperem a la plaça tanta gent reunida? Diu que els bàrbars avui seran aquí. ¿De què ve al Senat aquesta inacció? ¿Per què seuen els Senadors i no legislen? És que els bàrbars arribaran avui. ¿Per què han de fer lleis ja els Senadors? Les dictaran els bàrbars quan vindran. ¿Per què l’Emperador se’ns ha llevat tan d’hora i és a seure al portal més gran de la ciutat, dalt del tron, revestit i portant la corona? És que els bàrbars arribaran avui. i el nostre Emperador creu que ha de rebre llur cap. I fins i tot té preparat, per dar-l’hi, un pergamí. Allí li ha escrit una llista de títols i de noms. ¿Per què els nostres dos cònsols i els pretors van avui amb les togues vermelles, les togues recamades? ¿Per què porten braçals amb tantes ametistes i anells amb esplèndides, cristal·lines maragdes? ¿Per què han pres avui uns bastons tan preciosos amb tot de plata i or cisellats de mà mestra? És que els bàrbars arribaran avui; i tot això són coses que fascinen els bàrbars. ¿Per què els bons oradors no han vingut com sempre, a engegar llurs discursos, a dir el que d’ells s’espera? És que els bàrbars arribaran avui, i són gent que els empipen retòriques i arengues. ¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia? i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!) ¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places i tothom va tornant a casa molt pensívol? És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut. I uns homes arribats de la frontera han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc. ¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars? Aquesta gent alguna cosa bé resolia. — Konstantin Kavafis (1904) Traducció de Carles Riba ÍTACA Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l’aïrat Posidó, no te n’esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se’t manté alt, si una emoció escollida et toca l’esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d’estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s’hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d’Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d’Ítaca. Has d’arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l’illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t’hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t’ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t’hagi enganyat. Savi com bé t’has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques. — Konstantin Kavafis (1911) Traducció de Carles Riba
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above