creue… per tant existisc 146 sobreimpressionat un text. Els vídeos documenten l’actual èxode subsaharià cap a Europa, el qual ha generat una xarxa prolífica d’intercanvis, sistemes d’informació i una organització social entre els emigrants i les poblacions locals. Aquesta “crònica sahariana” mostra els nodes del trànsit migratori al desert libi, la frontera marroquino-algeriana, Mauritània, Níger i el Sàhara Occidental, així com el moviment clandestí entre Senegal i les Illes Canàries. Els vídeos, sense narrativa en off, deixen que el significat sorgisca dels intersticis de les imatges9. L’obra de Biemann és un dels pocs exemples d’artistes internacionals que s’han preocupats per la problemàtica de l’Estret. Igualment no abunden les intervencions artístiques realitzades per artistes marroquins, atés que el tema de la immigració, la frontera i l’Estret són una qüestió practicada per artistes majoritàriament espanyols. No obstant això, hi ha alguns treballs marroquins molt interessants, entre els quals destaca la sèrie de fotografies de Yto Barrada sobre l’Estret, les instal·lacions de Mounir Fatmi o els vídeos de Bouchra Khalili. El segon d’ells, Fatmi, ha realitzat dos treballs en relació a l’emigració: Sacs Mortuaires / Bodi Bags (1999), en què presenta uns taüts negres com una metàfora explícita sobre els perills implícits que comporta creuar il·legalment l’Estret, i D’où vient le vent (2002), sobre les comunitats immigrants que habiten els afores de les ciutats europees (la migració i l’espai urbà de la perifèria és un tema recurrent en una nova generació d’artistes francesos d’origen magribí, com ara Zineb Sedira, Zineddine Bessai, Mohamed Bourouissa o Massimissa Salmani). L’artista marroquina, i resident a Berlín, Khalili va realitzar una instal·lació de vídeo bicanal titulada Straight Stories
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above