creue… per tant existisc 143 de treball temporal i així obtindre els anhelats “papers” legals que li permeten normalitzar la residència a Espanya. El joc finalitza i darrere de la pantalla observem un grup d’adolescents marroquins que, en acabar la partida, abandonaven el local i es perden pels carrers d’una bulliciosa ciutat magribina. Aquesta obra, ja mítica, es convertia en el primer film (després transferit a vídeo) que presentava el tema de l’Estret sota una mirada crítica, atés que la paròdia del joc, de fet satiritza una dura realitat, la de milers de ciutadans de “l’altra” banda de la frontera. El text que el lector té en les seues mans, el qual pren el seu títol de l’artista mexicà Guillermo Gómez Peña, és un intent d’estructurar i articular teòricament aquest conjunt variat de vídeos realitzats per diversos tipus d’artistes, en dates diverses i interessos lliures. Així mateix, s’hi utilitzaran els termes "migrant", "emigrant" i "immigrant" com a sinònims, sense que la utilització d’una paraula o d’una altra implique un significat o unes connotacions simbòliques distintes. El relat pretén ser tan cronològic com siga possible, però s’ha primat la relació conceptual de les obres de cara a teixir una àmplia xarxa de significats. Arran de l’entrada d’Espanya en la Comunitat Econòmica Europea, l’antecedent de l’actual Unió Europea, va sorgir la necessitat d’elaborar una llei que regulara el trànsit de ciutadans no comunitaris. Espanya ha sigut, tradicionalment, un país d’emigració, per la qual cosa la producció legislativa s’ha centrat en aquest àmbit. La Llei Orgànica de 1985 va ser el primer intent de regular l’emigració, però va ser durament criticada pel tractament policial del fenomen migratori. Les deficiències de la dita Llei van ser objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat, i la transformació
Entre el mite i l'espant
To see the actual publication please follow the link above