visuals de les fotonovel·les i obrien un espai a la irracionalitat del somni, però sobretot a una subtil crítica de les mateixes fotonovel·les, on les dones eren moltes vegades ventafocs o madones que es sacrificaven”42. A més, en aquest fotomuntatge de Stern –el Somni núm. 6–, entre els estants de la falsa biblioteca que serveix de fons, es distingeix un llibre amb el logo de l’editorial Sur: una aclucada d’ull a Victoria Ocampo, una dona que sempre va destacar per la cultura que tenia i el seu benfer en el món de les lletres i en el de la llibertat intel·lectual, per la qual en 1953 va arribar a patir 27 dies de presó. Curiosament, en 1990, Mónica Ottino publica una obra teatral, Evita y Victoria43, que enfronta aquests dos personatges mítics de l’Argentina de mitjan de segle, a través d’un diàleg profund en què les problemàtiques de classe, de gènere, d’ideologia i, és clar, de l’alta i baixa cultura44 s’erigeixen en protagonistes. 31 L’alteritat antropològica “Comprén les terres que van dels Andes als rius Paraguai i Panamà”. Així definia la mateixa Stern els límits del Chaco, una immensa regió que s’estén per Bolívia, Paraguai i Argentina. En 1958 la Universitat Nacional del Nordeste, a Resistencia, va tindre la iniciativa de projectar un museu i un arxiu sobre les comunitats indígenes de la regió per a l’Escola d’Humanitats. Stern va ser convidada a participar en el projecte i va fer les seues primeres fotografies de la zona i dels seus habitants. Un any més tard, la mateixa universitat va organitzar uns tallers d’art regional i va convidar novament Stern i el seu amic Clément Moreau a col·laborar-hi durant un any. En l’arxiu de la fotògrafa es conserva un àlbum amb unes cinquanta còpies de contacte del treball que va dur a terme durant aquells mesos. En 1963 Stern va sol·licitar una beca al Fondo Nacional de las Artes de Buenos Aires per a documentar gràficament el Gran Chaco argentí, un projecte que va comprendre més de 1.500 fotografies sobre les comunitats aborígens de mocovins i tobes de Resistencia, Villa Ángela, Chaco, Formosa i Salta. En la sèrie Aborígens del Gran Chaco, hi ha una clara ruptura amb les formes prèvies de fotografiar els “paisanos”, com ella els anomenava. No hi ha telons de fons, ni posats passius dels indígenes amb objectes pobletans, ni nuesa. La seua missió social era antropològica, volia mostrar la singularitat d’aquests pobles mostrant-ne el paisatge, la vivenda, la vestimenta i les formes de vida: costums alimentaris, artesania –producció i manufactura–, distribució del treball, etcètera45. 42 Scarzanella, Eugenia: op. cit., p. 8. 43 Ottino, Mónica: Evita y Victoria. Grupo Editor Latinoamericano, 1990. 44 Plotnik, Viviana Paula: Cuerpo femenino, duelo y nación: un estudio sobre Eva Perón como personaje literario. Buenos Aires: Corregidor, «Nueva crítica hispanoamericana», 2003, p. 145-152. 45 Més informació sobre aquesta sèrie es pot trobar en Stern, Grete: Aborígenes del Gran Chaco: Fotografías de Grete Stern, 19587/1964. Fundació Antorchas (1 d’abril de 2005).
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above