està expressament dissenyat per a ella. La identitat femenina i les seues 30 possibles configuracions performatives són tractades per Stern en treballs com el Somni núm. 36: Fractures (“Els somnis de contrastos” Idilio núm. 30, 14/6/1949) o el Somni núm. 21: Sense títol (“Els somnis de desdoblament”, Idilio núm. 14, 25/1/1949), en què l’enfrontament entre allò que és privat i allò que és públic, entre allò que és professional i allò que és domèstic, assoleixen el punt àlgid. Finalment, la potestat de la cultura d’elit sobre la cultura popular, la confabulació entre el poder i el saber, i de quina manera el poder i el saber proporcionen als que els detenen un domini efectiu sobre els altres, queda reflectit en algunes peces de la sèrie, com ara el Somni núm. 6: Sense títol (“Un somni de fruites”, Idilio núm. 8, 14/12/1948). En aquest fotomuntatge es mostra una diferència d’escala enorme entre la figura central, una dona xicoteta ajupida i, de teló de fons, files de llibres d’una grandària gegantina. Stern hi esbossa un contrast jeràrquic entre la dona i el món dels objectes que l’envolten, entre allò estrictament femení i l’intel·lecte. Així, la primera part d’aquest sintagma es personifica en les fruites i les flors que la dona recull, que representen una simbologia femenina, i la segona, en dues files de llibres, que corresponen al coneixement i a la pràctica masculina. En aquesta paròdia, els títols dels llibres actuen com anotacions afegides al significat visual de la mateixa obra plàstica. Paula Bertúa41 analitza el contingut d’algunes d’aquestes rúbriques entre les quals hi ha: Los siete pilares de la sabiduría, de Thomas Edward Lawrence; Memorias de una enana, de Walter John de la Mare, i Las novelas de lo grotesco de Sherwood Anderson. Totes les obres semblen punts concrets d’un programa ideològic perquè relaten des d’una experiència autobiogràfica masculina sobre la guerra i el poder, fins a una sàtira del relat romàntic propi de la cultura de masses nord-americana, passant per una història sobre una dama rebutjada per la societat victoriana. En definitiva, aquests títols actuen com a intertextos que desmantellen els rols de gènere instrumentats per la societat patriarcal; uns rols que la mateixa revista Idilio contribuïa a divulgar entre les seues pàgines a través de les dues fotonovel·les publicades setmanalment en cada número. Com apunta Eugenia Scarzanella: “Les imatges de Stern contrastaven amb els estereotips 41 Bertúa, Paula: op. cit., pp. 126-127. Somni núm. 18: Café Concert, de la sèrie “Somnis”. Buenos Aires, 1948 Gelatina de plata sobre paper, còpia realitzada per Ricardo Sanguinetti en 1996, 23,8 x 30,5 cm
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above