moviment femení que vulga fer bé a la dona… que no aspire a canviar-les en hòmens, ha de ser la llar. Hem nascut per a constituir llars”33. Stern i els seus Somnis es desenvoluparen alhora que “Evita” construïa aquesta imatge ideologitzada de la dona a través dels seus discursos i escrits. Com a testimònia d’aquell temps, Stern no va poder sinó posar de manifest en els seus fotomuntatges què suposava per a la dona l’angoixa d’estar confinada a casa, de saber-se sumida en la ignorància cultural Somni núm. 45: Sense títol, de la sèrie “Somnis”. Buenos Aires, 1949 Gelatina de plata sobre paper, còpia realitzada per Ricardo Sanguinetti en 1996, 30,4 x 23,8 cm Somni núm. 41: Telefonada, de la sèrie “Somnis”. Buenos Aires, 1949 Gelatina de plata sobre paper, còpia realitzada per Ricardo Sanguinetti en 1996, 30,4 x 23,8 cm 24 i de sentir-se instrument ideològic, objecte sexual, mercaderia elegible, motor biològic o subjecte vigilat. Per exemple, en el fotomuntatge el Somni núm. 45: Sense títol (“Els somnis d’empresonament”, Idilio núm. 47, 11/10/1949), la protagonista, amb la boca tapada per un ventall, roman tancada i constreta en una gàbia que pareix contindre els efectes i el mobiliari de sa casa. Els comentaris de Gino Germani en la columna d’Idilio remeten a una xica que, a causa de la “gran quantitat de falsos prejuís que li impedien la lliure i franca manifestació del seu ésser”, és presonera de si mateixa en la vida quotidiana. Tanmateix, la intenció de la fotògrafa és una altra: allunyant-se en la interpretació visual de la problemàtica individual, s’acosta al pla del social, tot posant l’èmfasi en la crítica a la visió peronista de la sexualitat i domesticitat de la dona. 33 Perón, Eva: La razón de mi vida. Buenos Aires: Peuser, setembre 1951, pp. 273 i 276.
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above