James plorant: Crec que no us adoneu com de mala-ment m’heu fet sentir, i com ha afectat això a la resta de la meua vida. I ara visc amb por constant, tant que quan vaig pel pas subterrani comprove que no hi haja gent allí esperant-me ni res d’això, perquè no vull tor-nar a passar per aquesta situació, perquè no tinc el control, i sempre vull tindre el control en les meues situacions. Sam, professor de mètode: I què penses de la gent que es va quedar parada i no va dir res? Què els diries? James: Gràcies. Moltes gràcies. Sam, professor de mètode: Què hauries volgut d’ells? 99 James: Suport. Sam, professor de mètode: Digues-los-ho. James: Però, al mateix temps, per molt que mirara la gent que estava dreta mirant, com vosaltres, i volia que féreu alguna cosa, tampoc volia que us véreu en la situació en què estava jo. Així que estava pensant que en realitat jo us estava protegint a vosaltres quan éreu vosaltres els que hauríeu d’haver-me protegit a mi. I us vau quedar ací parats i vau observar. No us importava una merda. Per a res. Jerome com a Testimoni 1: Ho sent... Ash com a Testimoni 2: Ho sent molt. James: Així és com em vaig sentir.
Gillian Wearing
To see the actual publication please follow the link above