tra inclouria, per primera vegada, un xicotet grup de quadres en què va utilitzar “la tècnica de Rauschenberg de transferència d’imatges preses de la premsa comerci-al per mitjà de dissolvent”.9 L’experimentació sobre els processos d’interrelació entre text i imatge no era nova. Van arrancar des del camp literari a mitjan segle xix, contagiant, així mateix, la plàs-tica i aconseguint el seu punt àlgid en les primeres dècades del segle següent. Filippo T. Marinetti i els seus múltiples models tipogràfics; Guillaume Apollinaire i els seus cal·ligrames; Sonia Delaunay i Blaise Cendrars i el primer llibre simultani per a ser llegit i vist al mateix temps, van ser alguns exemples. Ana Peters arreple-garia aquesta tradició europea realitzant entre 1964 i 1965 una sèrie d’acrílics sobre paper encolat en tàblex en què la imbricació del text en la imatge era molt intensa. Fotografies, poemes, frases soltes, senyals del llenguatge visual consensuat, su- 7 Sense títol, ca. 1964 Acrílic sobre paper encolat en tàblex, 89,5 x 129,9 cm. Col·lecció Hereus Ana Peters 9. Llorens, Tomàs i Llorens, Boye: Equipo Crónica: Museo de Bellas Artes de Bilbao, del 10 de febrer al 18 de maig de 2015. Bilbao: Museu de Belles Arts de Bilbao, 2015, p. 253.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above