l’estructura de la mirada. Com diria Laura Mulvey en el seu influent article “Visu-al Pleasure and Narrative Cinema” (1975), tot espectador tendia a identificar-se o amb la càmera o amb el personatge masculí, convertint el cos de la dona en absolut objecte de desig. Altres vegades l’ús del llenguatge del còmic i els recursos de l’art pop van arribar a fusionar-se en les seues obres. Per exemple, en Ofèlia (1966),58 la reiteració des-criptiva 38 de diferents aspectes d’una mateixa imatge apareixia successivament de forma fraccionada des de baix i en direcció a la zona superior de la composició, característica sui generis utilitzada per l’Equip Crònica però a la qual Peters afegiria la ferramenta pròpia del còmic de convertir el vestuari del personatge en decorat o fons, com si es tractara d’una mimesi camaleònica. De la mateixa manera, en Vic-tòria (1966) un parell d’imatges de la protagonista quedaven integrades en el seu propi rostre a través del seu reflex en els vidres de les seues ulleres. Els dibuixants del còmic senyalitzaven la psicologia dels seus personatges a través d’aquest tipus de ferramentes o jocs visuals, i Peters va saber usar-los per a remarcar en els canvis patits per la identitat femenina que, durant la dècada dels seixanta a Espanya, va anar adquirint nombroses facetes a mesura que anava guanyant drets per a acabar desbancant l’estricta moral de la societat patriarcal. La imatge d’aqueixa nova dona a qui Peters al·ludeix en Victòria, segura d’ella mateixa i combativa, sorgiria quasi de la nit al dia i la veuríem reflectida en obres com a Margarita i el llop (1969) de Cecilia Bartolomé, on els poders fàctics del franquisme en relació al sotmetiment de la dona van quedar totalment ridiculitzats.59 Gràcies a èxits com la consecució de la igualtat de drets en l’àmbit laboral o l’obertura de l’arc professional per a la dona, va anar perdent-se a poc a poc la idea de la dona com un subjecte preexistent totalment modelat durant segles. Una imatge a la qual Peters al·ludiria amb un cert sarcasme “extraient el seu 58. Obra presentada també en la mostra de la Galeria Edurne i reproduïda en el seu catàleg. 59. Tejeda, Isabel: “Artistas españolas bajo el franquismo. Manifestaciones artísticas y feminismos en los años sesenta y setenta. Publicat en Aliaga, Juan Vicente i Mayayo, Patricia: op. cit., p. 201-202.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above