l’hostilitat de la “civilització masculina”,43 la veia com un espectador passiu incapaç d’assumir les responsabilitats que qualsevol canvi podia suposar. Per descomptat, com diu López Hernández, “en 1960 no existia a Espanya un moviment feminista consolidat. La frustració de l’experiència republicana i el règim polític que es va imposar després de la Guerra Civil ho van impedir. L’únic moviment femení permés pel poder, la Secció Femenina, per descomptat no era feminista”.44 Va ser en la pri-mera meitat de la dècada quan van sorgir dos dels grups femenins més actius i que englobarien un ampli ventall d’ideologies, des del lligat d’una manera o d’una altra amb el catolicisme com el SESM (Seminari d’Estudis Sociològics de la Dona), fundat en 1960 per María Campo Alange, que va proposar un sou per a l’ama de casa, fins al més radical nascut en 1965 des del si del Partit Comunista com el MDM (Moviment Democràtic de Dones), que considerava la lluita de les dones transitòria i part de les reivindicacions generals d’opressió i discriminació fomentades pel marxisme. Van sorgir també amb l’inici de la dècada els primers llibres centrats en la dona, en la seua condició i situació, com ara La mujer en España: cien años de su historia, 1860- 1960 (1963) de María Laffitte, comtessa de Campo Alange Los derechos civiles de la mujer (1963) i Los derechos laborales de la mujer (1965), ambdós de Lidia Falcón O’Neill; Feminismo y espiritualidad (1964) de Lilí Álvarez; La mística de la feminidad de Betty Friedan (edició espanyola de 1965); La dona a Catalunya (1966) de Maria Aurèlia Capmany; La mujer ante el trabajo (1966) de Juana Azurza; El sexo inútil: viaje en torno a la mujer (1967) d’Oriana Fallaci, etc. Junt amb aquestes associacions i publicacions, tan sols es podien trobar casos aïllats de dones de l’alta societat, amb gran formació universitària, que com María Luisa Caturla es van integrar dins de la gestió cultural en la postguerra, usurpant un espai fins llavors reservat per als hòmens. També algunes historiadores del món femení com Carmen Bernis i Natacha Seseña, dedicades a l’estudi de la indumen- 43. Arana, Amèlia: “Los condicionamientos sociales de la educación femenina”. Número extraordinari de Cuadernos para el diálogo dedicat a “La mujer”, desembre de 1965, p. 9. 44. López Hernández, M. Teresa: “El PCE y el feminismo en España (1960-1982)”. Investigaciones feministas, 2011, vol. 2, p. 299. Consultat en http://dx.doi.org/10.5209/rev_INFE.2011.v2.38557 27
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above