mes... s’entrecreuaven com a disposicions dinàmiques sobre la superfície pictòrica, interceptant-se unes a altres com si es tractara d’un treball en continu progrés. A més, els textos tenien una intenció literària, funcionaven com a apunts del dia a dia, com una anàlisi d’introspecció on s’hipervaloraven els distints estats de consciència que afloraven sense cap regla sintàctica. Aquesta manera de compondre derivava de les seues lectures d’aquells anys, de Joyce i els personatges d’intensos monò-legs del seu Ulisses, com el de Molly Bloom, o de Dos Passos i els fragments de la vida dels distints personatges de Manhattan Transfer, envoltats per l’aura psicològi-ca 9 dels seus objectes símbol. Les mitologies polítiques d’Ana Peters: Estampa Popular i Crònica de la Realitat En l’estiu de 1964, Vicente Aguilera Cerni i Tomàs Llorens, junt amb una dotzena d’artistes acabats d’eixir de la universitat –José Iranzo Almonacid, Rafael Armen-gol, Manolo Boix, Ferran Calatayud, José María Gorrís, Artur Heras, José Marí, Ra-fael Martí Quinto, Ana Peters, Rafael Solbes, Joan Antoni Toledo i Manolo Valdés–, van debatre la possibilitat d’adherir-se a Estampa Popular. Hi havia dubtes. Molts d’ells consideraven que “la seua iconografia, centrada en imatges de misèria rural, s’havia convertit en una col·lecció de tòpics que no reflectien la realitat de l’Espa-nya contemporània. I la seua poètica, entre picassiana i expressionista, quedava lluny del que un realisme militant requeria per a l’Espanya del seu temps”.10 Els jóvens valencians estaven a favor d’una acció més directa, d’un compromís ètic i d’unes referències més pròximes, que s’allunyaren del simbolisme i s’acostaren a la quotidianitat i al llenguatge visual amb què el públic estava acostumat a torejar: el dels mitjans de comunicació. A més, no s’ha d’oblidar que Tomàs Llorens, el més fefaent impulsor d’Estampa Popular de València, era un ideòleg procedent de l’oposició universitària al règim. Havia creat, junt amb César Cimadevilla, l’Agru-pació Socialista Universitària (ASU) a la Facultat de Dret de València, i va patir dos anys de presó, acusat d’associació il·lícita i subversió per secundar la Vaga General 10. Ibídem, p. 47.
Caso de estudio. Ana Peters. Mitologies polítiques i estereotips femenins en els seixanta.
To see the actual publication please follow the link above