d’obres de membres de la generació Beat, com Richard Wright o Ralph Ellison, a través de la prosa de ficció dels quals es va descobrir la invisibilitat de l’home modern, inadaptat, alienat, pertorbat, conscient de la seua situació fora del corrent principal, depositari d’un gran malestar i ansietat. En l’epíleg De l’home invisible, Ralph Ellison va assenyalar que “quan u és invisible, descobrix que conceptes com ara el bé i el mal, la sinceritat i la insinceritat, adopten formes tan canviants que es confonen les unes amb les altres i són una o altra cosa segons siga el criteri de la persona que les analitza31. En un sentit semblant, Peter Campus, influït per Nauman, va combinar al llarg dels tres episodis de la seua obra Three Transitions de 1973 la identitat dual del seu propi jo, confosa, intercanviada, entrecreuada. A través d’una càmera en viu, va poder presenciar l’acte de la creació des de múltiples punts de vista, va poder observar-se a si mateix des de fora del seu propi cos, com si ho fera a través dels ulls d’una tercera persona, a través d’eixa “mirada mental”, suggerida per Ellison com la causant de la invisibilitat del seu protagonista. En la primera “transició”, dos càmeres enfrontades ens mostraven la fusió de la seua visió frontal i posterior. En la segona, gràcies a la tecnologia chroma key, Campus fregava el seu rostre i donava pas una altra imatge del seu propi jo32. En la tercera, va superposar la seua pròpia imatge sobre un paper cremant, i va acabar desapareixent entre les cendres. En les seues tres transicions, un espill de diverses facetes convergia cap a l’interior de Campus, cap al fonament del seu propi ser, llevant capes i capes de la realitat en el procés. En Flesh to White to Black to Flesh, Nauman realitzaria el contrari pintant-se una vegada i una altra, afegint una a una distintes capes. El seu objectiu va ser distint i amb doble intencionalitat. D’una banda, va voler crear una certa tensió entre el que volia o no volia contar i, d’una altra, avisar de l’eliminació de la seua presència 28 en treballs posteriors per a donar protagonisme a l’altre, al públic, que a partir 31. Ellison, Ralph. El hombre invisible. Traducció d’Andrés Bosch. Barcelona: Editorial Lumen, 1984, pàg. 563. 32. Se substituïa un color, verd o blau, per una altra imatge.
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above