1 COS, TEMPS I ESPAI EN BRUCE NAUMAN Mª Jesús Folch En el context cultural postminimal, sorgit durant la dècada dels seixanta als Estats Units, l’obra artística de Bruce Nauman arranca prenent com a eix central el cos, eix que manté present al llarg de tota la seua trajectòria. Unes vegades l’utilitza com a matèria primera i altres el posa a prova en l’espai i en el temps, el sotmet a experiències sensorials sense límit, l’omet a través de la metonímia, el fragmenta i el tortura. En tots els casos l’equilibri tens de conceptes i experiències se situa en primera línia, acumulant distintes capes de complex significat. Formen part del llenguatge específic de Nauman la confrontació de sons, els jocs de paraules i els canvis semàntics, vigents en les seues peces de manera perenne gràcies a l’ús de la duplicació, el reflex i la repetició. Les seues obres requerixen una atenció continuada i un gran esforç per part de l’espectador, que es veu obligat a confrontar els dos tipus diferents d’informació –la sensorial i la intel·lectual– que Nauman li presenta i que manipula, disloca i contraposa constantment. Els primers passos de la carrera artística de Nauman arranquen en Davis, la universitat californiana on va ampliar els seus estudis universitaris, uns dels bressols del pensament de la generació Beatnik i del moviment Funk d’art no objectiu, en la qual els grups en pro dels drets humans, l’alliberament sexual i la reacció juvenil contra la guerra de Vietnam van prendre gran força. Àvid lector, Nauman mai va programar les seues lectures, que se succeïen unes a altres, des de molt variades àrees de coneixement, en una lluita sense fi per trobar el procés ideal per a fer art: “Encara m’intriga com vaig prendre decisions en eixos dies sobre el que era possible i el que no. Vaig acabar recolzant-me en la música,
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above