tranya i arravatadora que puga ser, ve impulsada per un desig de coneixement de les nostres circumstàncies reals més que per un embadaliment estètic”25. Per a Nauman, el fet que Man Ray es guanyara la vida com a fotògraf de moda, repercutia en el nivell de llibertat amb què construïa les seues obres, que podien ser més provocatives, quasi verdaders acudits26. El que el feia tan atractiu era, a part de les seues atrevides tècniques, l’esperit dadà contingut en els processos de creació de les seues obres, com la idea de llançar la càmera pels aires mentres esta continuava gravant o deixar que la càmera actuara sola a nivells mínims de lluminositat. Esta metodologia convertia les seues imatges en jocs visuals, de la mateixa manera que l’enginyós Duchamp ens entabanava amb els jocs de paraules en els títols de les seues obres. Nauman aglutinaria en les seues obres el concepte de la percepció dinàmica i acumulativa pròpia tant de Duchamp com de Wittgenstein: “Sempre he tingut formes solapades de treballar en la meua obra. Mai he sigut capaç d’atindre’m a una sola cosa”27. Es va centrar, específicament, en Wittgenstein i en la seua consideració del llenguatge com una forma de vida i als seus jocs com les accions 24 amb què s’entreteixia. Per a Wittgenstein, cada cultura estava construïda per múltiples de jocs del llenguatge. Tot joc tenia unes regles, acceptades per un conjunt d’individus amb una mateixa escala de valors. El seu aprenentatge només es podia realitzar per l’ús, la repetició i la pràctica. La idea d’explorar els límits on eixes normes es pervertien va ser essencial per a Nauman. Només quan estos començaven a trencar-se i el llenguatge deixava de ser utilitzat com a instrument de comunicació, feia la seua aparició l’art28. La tensió o fricció entre el conegut i el desconegut, entre els diferents contextos en què es podia donar una mateixa cosa, afegint continuadament nous significats era el que construïa una obra d’art 25. Storr, Robert. “Más allá de las palabras”. Publicat en Halbreich i Benezra, op. cit., pàg. 48. 26. Simon, Joan. “Breaking the Silence”. Originalment publicat en Art in America 76, núm. 9 (setembre, 1988). Recopilat en Kraynak, Janet (Ed.), op. cit., pàg. 272. 27. Sharp, op. cit., pàg. 239. 28. Simon, Joan, op. cit., pàg. 326.
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above