producte d’un defecte tècnic originat per l’ús continu, l’avanç i el retrocés de les cintes de vídeo, i com en el cas de Reich, Nauman el va portar al seu terreny, i el va explotar com un recurs més. Un desfasament més exagerat que en Violin Tuned DEAD va ser utilitzat per Richard Serra en la seua peça Bumerang, 1974, un vídeo que va fer amb la col· laboració de Nancy Holt, que apareixia en primer pla declamant unes paraules que li eren tornades de manera retardada a través d’uns auriculars. Holt explicava 16 en la seua recitació les seues sensacions en el moment de la recepció diferida; advertia que era com escoltar un eco que feia impossible la comprensió de les seues pròpies paraules. Rosalind Krauss diria que esta obra il·lustrava de manera fidedigna el paper del vídeo com a mitjà tècnic en els setanta: “el vídeo té la capacitat de gravar i transmetre al mateix temps, de manera que produïx una retroalimentació instantània. En conseqüència, és com si el cos estiguera en el centre, entre dos màquines que són l’obertura i el tancament d’un parèntesi. La primera d’estes és la càmera; la segona és el monitor, que torna a projectar la imatge de l’agent amb la immediatesa d’un espill”18. A l’alterar el mecanisme de la retroalimentació, els videoartistes provocaven una ruptura contínua amb el passat, un present totalment trencat, la imatge del qual suplantaven per una altra imatge contínuament renovada: l’espill de la seua subjectivitat i del seu propi jo. Nauman, que fins ara havia utilitzat un títol descriptiu per als seus vídeos amb la intenció de recalcar la unió simbòlica entre les seues performances i idees, trencava la norma en Violin Tuned DEAD. Es tractava d’un joc de paraules d’ambigüitat significativa perquè, d’una banda, DEAD (mort) feia referència a les cordes de l’instrument, però, d’una altra, segons va apuntar Neal Benezra, introduïa “un element de por i violència, tant en el títol com en l’enervant combinació de so i imatge”19. 18. Krauss, Rosalind. “Videoarte: la estética del narcisismo”. Publicat en Primera generación Arte e imagen en movimiento (1963 - 1986). Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofía, Madrid, 7 novembre, 2006 - 2 abril, 2007 / comissària, Berta Sichel. Madrid: MNCARS, D.L. 2006, pàg. 45. 19. Benezra, Neal. “Bruce Nauman en perspectiva”. Publicat en Halbreich, Kathy i Benezra, Neal. Bruce Nauman. Museu Nacional Centre d’Arte Reina Sofía, Madrid, 30 novembre, 1993- 21 febrer, 1994. Madrid: MNCARS; Minneapolis: Walker Art Center, D.L.1993, pàg. 30.
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above