L’IVAM destaca la seua col·lecció d’art pop en un nou lliurament d’obres comentades
L’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM) presenta una selecció d’algunes de les obres més rellevants de la seua col·lecció d’art pop comentades pels mateixos conservadors i comissaris del museu. Artistes com James Rosenquist, Richard Hamilton, Valerio Adami, Óyvind Fahlström, Isabel Oliver, Ana Peters, Rafael Martí Quinto i Rosa Torres formen part d’aquesta proposta d’‘IVAM Shots’ que proposa evocar les obres més icòniques del museu valencià en menys de 100 paraules amb l’objectiu d’acostar l’art contemporani i el seu patrimoni a tots els públics.
Aquesta tercera edició d’‘IVAM Shots’ pretén divulgar a través de la web del museu i les seues xarxes socials un recorregut per la col·lecció d’art pop de l’IVAM, una de les més importants d’Europa i la més important d’Espanya, que abasta totes les manifestacions d’aquest moviment que es va expandir tant als Estats Units com a Europa a partir de finals dels anys cinquanta del segle passat, l’apogeu del qual va arribar una dècada després.
El llistat d’obres que conformen aquesta selecció, elegides pels conservadors, comença amb el britànic Richard Hamilton, considerat el pioner del moviment de l’art pop. La peça elegida per a ‘IVAM Shots’ és el seu treball col·laboratiu en la Fun House (1956), juntament amb l’arquitecte John Voelcker i el també artista i sociòleg John McHale. Es tracta d’una instal·lació, concebuda per a la mítica exposició ‘This is Tomorrow’ a la Whitechapel Art Gallery de Londres, coberta per imatges de gran mida entre les quals destaca una imatge de la pel·lícula ‘Forbidden Planet’ o la de Marilyn Monroe en ‘La tentación vive arriba’.
“He de dir en primer lloc que solament accepte l’existència de cinc artistes pop purs en tota Nova York: Andy Warhol, Roy Lichtenstein, Tom Wesselmann, James Rosenquist i Claes Oldenburg”. Amb aquesta contundència s’expressava la crítica d’art nord-americana Lucy Lippard, en el seu seminal llibre ‘El Pop Art’ editat en 1966. James Rosenquist (un ‘dels cinc’), no podia faltar en aquesta llista elaborada pels experts amb el seu díptic ‘Red Applause’ (1966) pertanyent a la col·lecció de l’IVAM. Aquesta obra introdueix com a novetat el moviment en la pintura i afig un mecanisme accionat per un motor de 220 v per a moure els dos llenços dels quals es compon per a simular un aplaudiment.
L’italià Valerio Adami, un vers solt en l’art pop, també està inclòs en aquesta selecció amb la seua obra ‘Plein Air N.Y.’ (1968), un paisatge desert de vida humana a la ciutat nord-americana que comparteix característiques del llenguatge pop, com són les figures siluetejades per rotundes línies negres i els colors plans, frescos i contrastats, un estil molt pròxim al còmic de ‘línia clara’.
La revisió pop avança amb ‘Red Seesaw’ (1968-69) de l’artista, poeta i cineasta suec Óyvind Fahlström, un pioner de l’art multimèdia i interactiu l’obra del qual va arribar a adoptar els ingredients característics de la cultura pop.
Els professionals de l’IVAM també han inclòs ‘El carro de Venus’ (1966) d’Ana Peters, una de les poques dones que va formar part dels col·lectius artístics que, com Estampa Popular o Crónica de la Realidad, van liderar, des dels pressupostos de l’art pop, la crítica a la ideologia franquista a la València dels anys seixanta.
La col·lecció d’art pop de l’IVAM para especial atenció a l’aportació dels artistes valencians en els quals cal destacar l’obra ‘Reina por un día’ (1964) del valencià Rafael Martí Quinto. És un gravat en el qual ridiculitza la manipulació grotesca de les il·lusions de la dona de classe treballadora per part dels responsables del popular concurs d’RTVE ‘Reina por un día’, la primera fàbrica televisiva a Espanya de somnis edulcorats.
Altres dues artistes valencianes, Isabel Oliver i Rosa Torres, també formen part de les obres de l’art pop comentades pels comissaris de l’IVAM. Les primeres obres d’Isabel Oliver sorgeixen en els anys 70, en un context artístic dominat pels homes, amb unes pintures carregades de crítica social i de marcat feminisme que evidenciaven la submissió de la dona davant d’una societat de consum que les doblegava. Rosa Torres, per la seua part, ha creat un estil propi, molt recognoscible pel públic, al qual incorpora elements de l’art pop. Una de les constants en el treball de l’artista és el gran pes que atorga al color, amb grans taques planes que donen forma a una pintura que juga entre la figuració i l’abstracció.
Amb aquest tercer lliurament de la proposta ‘IVAM Shots’ el museu valencià aposta per reivindicar les més de 12.000 obres que componen la seua Col·lecció, enriquida per contínues adquisicions i donacions. Es tracta d’una de les iniciatives que el museu va posar en marxa dins de la seua campanya #IVAMdesdecasa durant el confinament. A causa del seu èxit entre els seguidors en línia, la institució pretén donar-li seguiment amb nous lliuraments d’obres destacades de la seua col·lecció que inclouen fotos de les obres i els comentaris dels conservadors i conservadores.
