Ignacio Pinazo

En esta exposició, a més de recórrer els temes vitals de Pinazo, on destaca l’enorme modernitat de la seua pintura, es presenta per primera vegada un significatiu conjunt d’obres inèdites. La importància de l’exposició rau tant a presentar una revisió de la trajectòria d’un artista fonamental per a la modernització de la pintura espanyola com a destacar aspectes i gèneres, com el retrat, la pintura decorativa o el nu, fonamentals per a la seua trajectòria i fins ara relativament desatesos. Per als seus contemporanis, Pinazo representava el nou artista que mirava directament la natura i il·lustrava el rumb que conduïa cap a la pintura moderna.

Pinazo exemplifica a la perfecció les contradiccions pròpies d’un artista del XIX: si, d’una banda, podem observar en ell un pintor realista, acadèmic, que executa amb correcció pintures d’història i acapara medalles i honors, de l’altra descobrim l’artista marginat i revolucionari. En les seues pintures més ambicioses, Pinazo partix d’un naturalisme d’origen velazquià que es renova per mitjans exclusivament plàstics. La modernitat de Pinazo, tal com s’observarà en esta exposició, rau, en part, en la seua peculiar aproximació directa a la realitat, en la seua manera d’abordar, amb exquisida sensibilitat, el seu entorn més immediat. Els seus autoretrats, els retrats de la seua esposa Teresa i els retrats infantils, sobretot els dels seus fills, transmeten la tendresa i la vibrant espontaneïtat amb què Pinazo va plasmar la seua intimitat.

L’enorme expressivitat de la pintura de Pinazo s’aconseguix a través de l’arriscat tractament plàstic a què sotmet les seues obres, aplicant les seues pintures amb espàtules, ratllant posteriorment la matèria, combinant alguns motius molt detallats enfront d’altres a penes esbossats o àrees amb abundant matèria enfront d’espais de la tela només preparats.