En definitiva, podem dir, doncs, que la dona com a “alteritat” sempre ha estat present en l’obra de Grete Stern. De primer, va descriure de forma humorística el rol de la dona en la societat berlinesa del període d’entreguerres; després, va configurar un catàleg de les opressions i exigències que es cernien sobre la dona en la societat argentina dels anys cinquanta, i finalment, va treballar durament per a fer-nos arribar la imatge marginal de la dona aborigen del Gran Chaco en els anys seixanta. En el seu treball va utilitzar dos llenguatges: l’un, emmascarat, satíric i subliminar, a fi de desafiar l’autoritat ideològica, i l’altre de caràcter senzill i sense ornaments, ennoblidor de la marginalitat social. I en ambdós trobem el reflex de la lluita lenta i pausada de la dona per millorar la seua situació social i política. 33
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above