la societat burgesa per mantindre la dona en un estat d’immaduresa controlada, i ho fa perpetuant –durant el matrimoni– que visca i es desenvolupe com una pera en un tabac, i alimentant –amb els fulletons romàntics, els consells domèstics i els figurins de moda, propis de la cultura de masses– els habituals jocs de la infància. D’altra banda, en el Somni núm. 5: Botella del mar (“Els somnis d’inhibicions”, Idilio núm. 80, 30/5/1950), Stern toca el tema de la dona fatal, aquella que es tanca en un flascó de vidre, un material que li permet actuar i visualitzar les distintes situacions, però que la manté allunyada de qualsevol sentimentalisme, i que utilitza l’amor, o el que creu que és amor, per a fer carrera o 21 aconseguir l’ascens social per mitjà del matrimoni29. A l’últim, farem referència al Somni núm. 26: Ull etern, ca. 1951, un fotomuntatge en què Stern ens parla d’una mirada de filtre únic, vigilant, a la qual tots estem sotmesos, però també d’una mirada interior, una mirada surrealista que condueix la somniant a implorar la manifestació i la posada en marxa del seu jo creatiu, de la seua raó i de la seua intel· ligència. Perquè en l’inconscient, la part dreta, com aquest ull dret, s’associa a aquestes qualitats, i la part esquerra, a la visió fosca i als somnis30. És curiós comparar aquesta peça de Stern amb una altra que Hanna Höch va començar en 1929 i va acabar en 1965, titulada El ram, una obra plena de color i feta de retalls de periòdics en què trenta-un ulls llancen una mirada multidireccional, una mirada que ens parla de les distintes alteritats i visions existents, i que contrasta i trenca amb el concepte de mirada interior o mirada vigilant que Stern va posar en tela de juí en Ull etern. El sinistre animus femení Marie Langer i Enrique Pichón Rivière, promotors de la psicoanàlisi durant les dècades centrals del segle xx i fundadors de l’Asociación Psicoanalítica Argentina, van ser assidus de l’estudi de Stern a la zona de Ramos Mejía. La primera, una psicoanalista d’origen austrohongarés, va estudiar la dona i la seua sexualitat des d’una perspectiva feminista i marxista. El segon va introduir la psicoanàlisi i el surrealisme entre els cercles intel·lectuals, tot indagant sobre la sinistralitat, entesa com allò que temem veure en nosaltres mateixos. Stern abordava, des d’una perspectiva feminista, l’enfrontament de la dona amb aqueixa força psíquica, fosca i depredadora, com podem veure en el Somni núm. 2: A l’andana (“Els somnis de trens”, Idilio núm. 40, 23/8/1949) o en el Somni núm. 28: Amor sense il· lusió (“Els somnis de transposicions”, Idilio núm. 64, 7/2/1950). La vida moderna li brinda l’oportunitat de batallar amb reptes intel·lectuals i espirituals a través del desenvolupament del seu animus, un terme junguià per a definir la part masculina de l’inconscient. 29 Ibídem, p. 211. 30 Vandendorpe, Mercedes: “Amplificación de los símbolos que aparecen en el fotomontaje Ojo Eterno de Grete Stern” (conferència impartida el 3 de desembre de 2015 a la sala d’actes de l’IVAM).
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above