un centre d’activitats culturals. Entre 1945 i 1955, Tomás Maldonado, líder de l’Asociación de Arte Concreto Invención, i Gyula Kosice, que encapçalava el grup Madí, trobaren a ca Stern un lloc idoni per a celebrar les seues exposicions i n’elogiaren la biblioteca; a més, l’experiència personal de l’amfitriona va ser una font d’inspiració i estímul per als jóvens avantguardistes de l’època. En 1943 Stern va realitzar la seua primera exposició individual integrada únicament per retrats, a la Galeria Müller. Grete Stern recordaria sempre aquest esdeveniment per la crítica negativa que Mariano Enrique Hernando va escriure per al Correo Fotográfico Sudamericano18: 14 “Opinaren que els meus retrats eren grisos, neutres, sense expressió. Per al públic era una novetat que en el retrat no es vera l’ombra negra del nas. Però, a poc a poc, van entendre els meus retrats i vaig tindre èxit”19. Intel·lectuals de tot tipus van ser capturats per la seua càmera: Manuel Ángeles Ortiz, Horacio Butler, Arturo Serrano Plaja, Marie Langer, Amparo Albajar, Norah i Jorge Luis Borges, Juan Ramón Jiménez, entre d’altres. Rostres nítids i inexpressius, sense contrastos de llums i ombres, sobre fons neutres exclusivament adornats per cortines de panamà o espills, cobraven vida en les seues fotografies. Stern també va fer retrats en què creadors, obres plàstiques i estudis mantenien un diàleg mutu i comunicatiu, i naturaleses mortes seguint els principis d’enquadrament i preparació de l’escena que li ensenyà Walter Peterhans. Idilio i la sèrie de fotomuntatges Somnis Durant els anys vint i trenta del segle xx, el grandiloqüent desenvolupament econòmic de Buenos Aires va comportar canvis culturals i demogràfics impensables. Les baixes taxes d’analfabetisme i l’expansió d’un sistema educatiu eficient van augmentar la set per una literatura popular revestida de cientifisme. La sexualitat es va convertir en un tema discutit i discutible, i la psicoanàlisi començà a estudiar-se a través de la interpretació dels somnis, i es va difondre em molt poc de temps. Per exemple, Victoria Ocampo va publicar textos de Carl Gustav Jung en l’editorial Sur; la biografia de Sigmund Freud escrita per Stefan Zweig va ser un èxit de vendes; l’editorial Tor va llançar la col·lecció «Freud al alcance de todos», i el diari Jornada va incorporar la columna «El Psicoanálisis por Freudiano»20. En 1948, des de l’editorial Abril, Cesare Civita va encetar un nou experiment amb la revista Idilio, amb la secció «El psicoanálisis te ayudará»21: va convidar les lectores a enviar els seus somnis amb la promesa d’interpretar-los, i hi va incloure un qüestionari de més de 18 Aquesta crítica es va reproduir en El Correo Fotográfico Sudamericano, 15/9/1943. 19 Grete Stern: Fotografía en la Argentina, 1937-1981. Buenos Aires: La Azotea, 1988, p. 10. 20 Bertúa, Paula: La cámara en el umbral de lo sensible. Grete Stern y la revista Idilio (1948-1951). Buenos Aires: Biblos, 2012, pp. 41-42. 21 En el número 10 de la revista aquesta secció passà a anomenar-se «El psicoanálisis le ayudará».
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above