Arturo Serrano Plaja, escriptor, Ramos Mejía, 1949. Gelatina de plata sobre paper apegat en cartolina, còpia d’època, 41 x 25,2 cm Retrat de Manuel Angeles Ortiz, ca. 1943. Gelatina de plata sobre paper, 31 x 20,7 cm tios, per l’editorial Buenos Aires/Arte en 1967. En ambdós treballs “exalta els valors íntims, estructurals del motiu –les formes tallades i geomètriques del paisatge urbà, la sensualitat barroca dels racons vegetals– i relaciona l’espectador amb el que hi ha representat d’una manera suggeridora i poètica”15. Va ser Francisco de Aparicio qui va oferir a Stern la possibilitat 12 de donar la seua pròpia visió de Buenos Aires, una visió que tardaria a completar quasi any i mig, des de la primavera de 1952 fins a la tardor de 1953, amb un objectiu de “35mm i una càmera de plaques sobre trípode”16. L’arquitectura i l’activitat humana als carrers i les places foren els dos aspectes centrals d’aquest corpus de fotografies, tot prestant una atenció especial al contrast entre allò antic i la novetat. Per la seua banda, a Los patios, Stern ens mostra una visió més íntima i romàntica “per a aquells a qui els agrada pensar en el passat i es volen desentendre de l’esdevenidor”17. Al gener de 1940, coincidint amb el naixement del segon fill, Andrés, la parella es va mudar a la casa que l’arquitecte Wladimiro Acosta els havia construït a Ramos Mejía. Dos anys després es van separar, però Grete va continuar vivint allí i la va convertir en 15 Priamo, Luis (1995): op. cit., p. 25. 16 Ibídem, p. 26. 17 Salas, Alberto: Los patios. Editorial Buenos Aires/Arte, 1967, p. 11.
Caso de Estudio. Grete Stern
To see the actual publication please follow the link above