El seu concepte del monumental projecte de documentació fotogràfica s’assemblaria des de l’inici a la idea d’un magne tractat enciclopèdic en què es volia posar sota l’ull de l’objectiu la realitat de l’estructura social d’un país en fallida, tant econòmica com moral. Com a director de la Secció Històrica, Stryker va tindre sota les seues ordres un equip multidisciplinari d’investigadors, sociòlegs, economistes, especialistes en estadística, i fotògrafs. El nivell d’informació que es pretenia demanar i processar tindria una amplitud i complexitat sense precedents. I, com en l’ideari enciclopèdic, la missió pedagògica i divulgativa seria un dels eixos principals de la posada en marxa del projecte. La crisi havia colpejat amb força un terç de la població nord-americana i urgia fer conscients la resta de compatriotes de la dura realitat de les seues condicions de vida. Documentar, difondre, conscienciar, emocionar i recuperar l’esperança d’un poble estancat en el pessimisme van ser les línies mestres del pla d’actuació. Els promotors d’aquest projecte van intentar demostrar que el país no estava enfonsat, que l’instint de lluita i superació del poble americà –protegit ara per la solidaritat i el bon fer dels seus governants– seria capaç de recuperar la confiança i revertir la situació. El monumental arxiu d’imatges dirigit per l’economista Roy Stryker per a l’agència Resett-lement 30 Administration / Farm Security Administration nodriria d’abundant material foto-gràfic una sèrie d’exposicions oficials que es van organitzar per tot el país per a difondre la greu situació dels agricultors i grangers americans, així com per a donar a conéixer els projectes i les consecucions del pla de reformes estatal. Aquestes fotografies aconsegui-rien molt prompte impactar, amb la seua cruesa i la seua nítida resolució formal, tant el gran públic com els especialistes. Edward Steichen, un dels fotògrafs més prestigiosos de l’època, diria que aquestes imatges “relataven una història, i que la relataven d’una manera tan directa, tan senzilla, tan franca, que molts ciutadans no van poder reprimir una ganyota de dolor. (….) Aquestes imatges tenen òbviament una càrrega de dinamita humana, i aquesta dinamita no s’ha d’encendre perquè siga propaganda; no són propa-ganda, almenys de moment.”12 Per a fer calar totes aquestes idees en l’opinió pública, en realitat un nacionalisme de nou encuny, va resultar imprescindible que Stryker reprenguera el seu antic talent com a editor amateur per a convertir-se en un agent propagandístic al servei de l’estat. 12 Text de presentació del reportatge “The Farm Security Photographers” publicat en US Camera Work Annual (1939) a propòsit de la participació dels fotògrafs d’aquesta agència en la gran Exposició Internacional de Foto-grafia que va tindre lloc al Grand Central Palace de Nova York l’abril de 1938.
Cas d'Estudi. Fotografia documental als Estats Units. Anys trenta
To see the actual publication please follow the link above