A diferència del gros de fotògrafs contractats per Stryker, tant Walker Evans com Dorothea Lange van mantindre una actitud independent i no poques vegades problemàtica cap a la figura de l’omnipotent Roy Stryker, encabotat a acompanyar els seus encàrrecs de treball amb aquells guions confusos. El desacord sobre el dirigisme dels continguts del treball que s’havia de fer, unit a la falta de control per part dels fotògrafs sobre la destinació final de les seues imatges –que solien acabar conformant reportatges editats pel mateix Stryker amb fins governamentals o propagandístics– va produir múltiples tensions. Després d’un període d’intermitents entrades i eixides del projecte, el 1937 Evans va ser acomiadat de l’agència amb l’excusa d’una retallada pressupostària. Tant Evans com Lange consideraven el treball de positivació i posterior edició de les seues imatges com un dels elements principals i irrenunciables de la seua obra artística. Walker Evans portaria a l’extrem com ningú aquest principi exercint el control total del muntatge d’imatges dels llibres que va començar a projectar per aquell temps. El seu llibre American Photographs7 situaria la cultura popular americana i els processos d’estandardització de la nova societat de consum com a eixos conceptuals de la compilació. En aquesta publicació les imatges trobaven la seua poderosa força narrativa en la subtil ordenació orquestrada per l’artista al marge de qualsevol suport escrit. Pur discurs visual8. El seu llibre Let us now praise famous men9 (Elogiem ara els hòmens famosos) serà una altra de les fites en la carrera de Walker Evans. La seqüència de fotografies de tres famílies de collidors de cotó d’Alabama –una subtil i escèptica narrativa visual conformada d’imatges d’una rotunda i lluminosa austeritat– servia de pòrtic autònom al text de l’escriptor, un cant a la dignitat i a una idealitzada puresa ancestral d’aquells grangers de rostres eixuts, resignats amb naturalitat a la sort del seu destí. 7 American Photographs va ser una publicació realitzada amb motiu de la seua segona exposició individual al MOMA de Nova York el 1938. El llibre, concebut com a publicació independent de la mostra i radicalment diferent dels fotollibres a la moda de l’època, va ser el resultat d’un ambiciós projecte fotogràfic concebut anys arrere. 8 Els peus de foto de les imatges es van incloure en una llista al final de la seqüència. Cada fotografia ocupava, aïllada –i sense text d’acompanyament–, el costat dret de cada doble pàgina, una pauta de composició nova en l’època. El llibre contenia, en l’apartat final, un assaig de Lincoln Kirstein. El control d’Evans sobre els continguts d’aquesta publicació va ser total: des de la decisió sobre el muntatge de les imatges fins al tipus de paper i impressió, la tipografia, etc. 9 Aquest llibre va ser el resultat d’una col·laboració amb l’escriptor James Agee arran d’un treball encomanat per la revista Fortune el 1936. A causa de les diferències entre els autors i els promotors del projecte, el treball no va ser publicat finalment pel setmanari, i no seria fins al 1941 quan es materialitzaria en forma de llibre. 23
Cas d'Estudi. Fotografia documental als Estats Units. Anys trenta
To see the actual publication please follow the link above