L’1de maig de 1935 va ser creada l’agència estatal de reassentament (Resettlement Administration, reconvertida dos anys després en Farm Security Administration) per a instrumentalitzar mesures de suport principalment a les zones castigades per la sequera i l’erosió del sòl. Dirigida per Rexford G. Tugwell, l’agència tenia com a objectiu l’execució d’ambiciosos projectes de reassentament en zones més fèrtils de petits agricultors procedents de zones improductives, polítiques de reforestació i control de recursos hídrics, línies de crèdit a baix interés per a facilitar la compra de terres i maquinària als llauradors desplaçats i a famílies sense recursos procedents de les ciutats, programes d’assessorament tècnic a agricultors, construcció de campaments per a emigrants, serveis escolars i sanitaris, etc. Una de les mesures patrocinades per l’agència de Rexford Tugwell que causaria més controvèrsia –pel fet que els detractors la consideraven un perillós acostament a les idees del socialisme soviètic– va ser l’impuls del cooperativisme agrícola i la planificació de noves comunitats suburbanes o green belts. Per a la construcció d’aquestes petites i utòpiques ciutats jardí rodejades d’un cinturó verd de boscos protegits, el govern va mobilitzar centenars de desempleats. En aquestes comunitats experimentals, el govern va afavorir la posada en marxa d’habitatges de baix cost, així com el cooperativisme en la gestió dels recursos i en la producció i distribució de béns per al consum. Així mateix, el programa d’intervenció va propiciar la racionalització de serveis energètics, educatius i sanitaris.4 Aquestes comunitats de nova planta, en les quals es pretenia harmonitzar els beneficis d’una vida airejada i saludable prop de la naturalesa amb els avantatges dels serveis propis d’una gran ciutat (teatres, cinemes, centres sanitaris i educatius, botigues, etc.), van ser ideades com a assajos preliminars d’una planificació més ambiciosa en què s’advocava per un nou concepte de ciutat per a Amèrica del Nord. Una pel·lícula de l’època que il·lustraria a la perfecció el debat sobre la crisi del model de megalòpolis sobre el qual s’havia fonamentat bona part de l’urbanisme als Estats Units va ser The city. Realitzada per Ralph Steiner i Williard van Dyke a partir d’una idea de Pare Lorentz, i narrada pel visionari Lewis Mumford, la pel·lícula, una joia del cinema social documental que seria presentada en la Fira Internacional de Nova York de 1939, denunciava el bigarrament estressant i l’alienació a què estaven condemnats els habitants de la gran ciutat, i molt especialment les seues classes més desfavorides, amuntegades en insalubres barris perifèrics contaminats per factories fumejants. Com a alternativa a aquesta idea de ciutat concebuda com un temible monstre infecte productor d’individus 4 La Library of Congress de Washington conserva les sèries fotogràfiques que va realitzar l’agència RA/FSA per a documentar la construcció, la vida quotidiana i els equipaments socials de les tres ciutats jardí que van poder dur-se a terme de les moltes projectades: Greenbelt (Maryland), Greenhills (Cincinnati) i Greendale (Milwaukee). 16
Cas d'Estudi. Fotografia documental als Estats Units. Anys trenta
To see the actual publication please follow the link above