Edward Steichen, Charles Sheeler, Paul Strand o Ralph Steiner– que es mostraria contrari a la sofisticació presumptuosa del pictoralisme de la photo-secession, i que advocaria per una fotografia que trobava les seues senyes d’identitat estètica en l’autonomia del mitjà, la senzillesa i la defensa del pur registre mecànic. A partir dels anys vint, la generalització de l’ús de nous papers industrials (més rígids i brillants) en substitució dels antics de platí, contribuiria –juntament amb l’ús de càmeres i negatius de gran format– a la confecció d’imatges de gran precisió i lluminositat. Els anys trenta serien els anys en què l’estil documental adquiriria la seua codificació i maduresa als Estats Units gràcies als treballs d’una nova generació de fotògrafes i fotògrafs encapçalada per Paul Strand, Berenice Abbott, Margaret Burke-White, Dorothea Lange o Walker Evans. Va ser també el moment de la creació de la Photo League, dels vastos i ambiciosos programes públics de documentació fotogràfica de les agències RA/ FSA, de la New York Public Library o de la Work Progress Administration, i de l’intent de sistematització teòrica del moviment a càrrec d’intel·lectuals com l’esmentat Beaumont Newhall, Elizabeth McCausland o el mateix Roy Stryker. Lewis Hine. Italian family at Ellis Island, New York (Família italiana en Ellis Island, Nova York), 1905 Lewis Hine. Cranberry boy worker (Xic recol·lector de nabius), s.d. 8
Cas d'Estudi. Fotografia documental als Estats Units. Anys trenta
To see the actual publication please follow the link above