oferia i que nosaltres mateixos podíem arribar a deduir al contemplar i comparar els distints elements que conformaven Frankfurt portfolio. Com deia Cage: “res en la vida o en l’art necessita acompanyament, perquè cada un té el seu centre. Per a aconseguir l’estat de no-acompanyament, ha d’existir una estructura rítmica com a base de tot (siguen paraules, imatges o el que siga)”36. L’estructura rítmica de l’obra de Nauman ha sigut el cos i els seus llenguatges associats. Estudiant els seus límits ha volgut realitzar tant un examen de si mateix com una generalització més enllà de si mateix. El seu objectiu ha sigut sempre explotar la tensió existent entre el que s’ha percebut pels sentits i el que s’ha conclòs per l’intel·lecte i sobre eixa fina línia ha desenrotllat el seu procés creatiu en què el temps i l’espai han jugat un paper essencial. 36. Cage, op. cit., pàg. 63. 34
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above