perquè provocaven bots en el guió i equivocacions derivades del cansament en l’execució: “Tens una acció repetida, durant un llarg període de temps i, al mateix temps, tens errors o almenys una casualitat, canvis, i un es cansa i succeïxen tot tipus de coses, així que hi ha una certa tensió que es pot explotar una vegada que s’entén com funcionen les coses. I molts dels vídeos consistien en això”11. En definitiva, es tractava d’introduir mecanismes que eliminaren l’automatisme de la percepció per a seduir i captar l’atenció de l’espectador. Un altre exemple d’este tipus de mecanismes va ser Bouncing in the Córner, una performance d’una hora de duració que Nauman realitzaria amb motiu de l’exposició “Anti-Illusion: Procedures / Materials”, junt amb la seua dona, Judy, i la ballarina Meredith Monk, basada en un vídeo del mateix nom, i que consistia a balancejar el cos fins a arribar a colpejar amb l’esquena un cantó d’una habitació, de manera que es produïa un soroll rítmic constant, com si es tractara d’un metrònom. En principi, els tres van iniciar el balanceig al mateix temps en cantons diferents del recinte; no obstant això, van acabar oscil·lant de manera asincrònica. Nauman havia conegut Monk en una festa en la costa oest, on van parlar sobre el coneixement i la consciència del propi cos en relació a la teràpia Gestalt i al llibre de Frederick Perls12. Va ser llavors quan Nauman es va adonar que el que pretenia fer era una espècie de dansa, exercicis on el que prevalia eren les tensions generades quan, per exemple, un tractava de mantindre l’equilibri i no ho aconseguia: “estava familiaritzat amb algunes de les coses que havien fet Cunningham i altres ballarins, quan prenien qualsevol moviment simple per a convertir-lo en ball, presentant-lo com una dansa. Jo no era ballarí, però se’m va ocórrer que si agafava coses que no sabia fer i era prou seriós respecte a estes, 10 llavors es considerarien seriosament ... parlar amb Meredith em va ajudar, perquè ella era ballarina i pensava en les coses d’eixa forma”13. Així que per a Nauman el més important va ser sempre generar tensió, ser amateur i intentar 11. De Angelus, Michele. “Interview with Bruce Nauman”, maig 27 i 30, 1980. Recopilat en Kraynak, Janet (Ed.), op. cit.., pàg. 247. 12. Terapia Gestalt. Excitación y crecimiento de la personalidad humana de Frederick Perls; Paul Goodman y Ralph. F. Hefferline, va ser publicat per primera vegada en 1951. (Versió espanyola: Ed. Soc. de Cultura Valle-Inclán. Los Libros del CTP; El Ferrol, 2002). 13. Sciarra, Lorraine. “Bruce Nauman”, gener, 1972. Recopilat en Kraynak, Janet (Ed), op. cit.., pàg. 166.
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above