qualsevol intencionalitat en les seues obres al crear guions i executar-los sense més, centrant l’atenció en el seu cos i els seus moviments, elaborant llistats del que podia fer: “No hi havia res en l’estudi, perquè no tenia molts diners per a materials. Així que em vaig veure obligat a examinar-me”8. Les seues accions es desenrotllaven de manera pausada i fraccionada, obligant l’espectador a estar pendent dels canvis que s’havien de produir en l’escena. Era com percebre l’estructura interna del medi, del vídeo, feta d’un entramat de fotogrames. Per exemple, Wall Floor Positions, 1969 es basava en una performance que Nauman va realitzar en 1965, quan encara era estudiant, en la qual adoptava vint-i-huit postures diferents en mitja hora. El canvi dels seus moviments el marcava un soroll brusc produït per les seues extremitats al moure’s que es repetia cada quaranta-cinc segons aproximadament. Pareixia que Nauman volguera crear una confusió entre imatge fixa i mòbil, entre moviment i repòs, recordant les fotografies seqüencials de persones i animals en acció realitzades per Étienne Jules Marey i Eadweard Muybridge a finals del segle XIX9, o les teles dels futuristes de principis del segle XX, on a través de la multiplicació de figures i de punts de vista s’aconseguia la sensació de moviment. Algunes de les performances de Nauman es van basar en jocs infantils tradicionals com la pel·lícula Bouncing Two Balls Between the Floor and Ceiling with Changing Rhythms, 1967-68, que va partir del joc de les tabes, sense que tinguera cap significat explícit: “Tractava de mantindre el ritme, aconseguir que les boles rebotaren una vegada en terra i una altra en el sostre i després capturar-les, o dos vegades en terra i una vegada en el sostre. … En un cert moment, vaig tindre dos boles en joc i em passava tot el temps corrent tractant d’atrapar-les … Finalment, vaig perdre el control de les dos. Vaig agafar una de les boles i vaig acabar llançant-la contra la paret. Estava molt enutjat”10. Com en qualsevol joc, l’atzar i la casualitat es van convertir en ingredients de gran importància, 8. Sharp. Op. cit., pàg. 237. 9. Bruggen, Coosje van. “Sounddance”. Originalment publicat en Bruce Nauman. Nova York: Rizzoli, 1988, pàgs. 235-40. Recopilat en Morgan, Robert C. (Ed.), pp. cit., pàg. 48. 10. Sharp, op. cit.., pàg. 256. 8
Cos, espai i temps en Bruce Nauman
To see the actual publication please follow the link above